PROPOSTA DE REFLEXIÓ: LA VERGONYA DELS DESNONAMENTS I EL PA A L'ULL DELS GOVERNANTS

            No sé si heu notat que els governants, en general, d’un temps ençà van un pas enrere dels ciutadans i dels esdeveniments. Aquesta incapacitat de pensar més enllà, sigui per indolència o per ignorància, fa que sovint es prenguin les decisions a remolc de les circumstàncies, i enlloc de preveure apedacen. En tenim exemples a tremuja, el més recent tota aquesta fastigosa qüestió dels desnonaments. Mentre es foragitaven de la casa que no podien pagar milers i milers de persones atrapades per una crisi que no havien provocat, la classe política mirava indiferent i panxacontenta cap una altra banda, deixant fer a una banca, sense els tractes de favor de la qual molts de partits no haguessin aixecat mai cap. Ha estat necessari que uns quants ciutadans es tiressin per la finestra perquè els dos grans partits (per influència, que no pas per talla política), s’asseguessin per “veure com apedacem aquest descosit”. Perquè una altra de les característiques dels nostres governants és que quan es decideixen a parlar és perquè senten fred de peus i, en aquestes condicions, només els interessa parar el cop, més que no pas trobar-hi remei definitiu i just als problemes.

            A més a més, la classe política, almenys la que hem de rossegar cada dia, té una habilitat sorprenent per “complicar” enlloc de “simplificar”. Infinitat de vegades els ciutadans intenten fer-los veure les solucions que tenen arran del nas, però aquests governants tan orgullosos prefereixen enredar la troca i marejar la perdiu, perquè no sigui dit que decideixen res sota la pressió del carrer. Per aquesta raó, en el tema de la política hipotecària, varen menystenir les “plataformes d’afectats per la hipoteca” fins al punt de titllar-los de gent antisistema i si avui no tinguessin morts pel mig, de ben segur ningú hagués mogut un dit per impedir la terrible experiència que suposa que et facin fora de casa com un gos. Ara no us cregueu pas que s’asseuen els governants a parlar perquè els hi remou la consciència, sinó per pura conveniència i sentit de la conservació, i d’aquesta manera les solucions que prenguin només serviran per apuntalar-se al poder, no per treure les castanyes del foc als ciutadans. Els països que prosperen solen tenir al capdavant gent amb mentalitat d’estadista; però, fa massa temps, per desgràcia, que ens governen arribistes de tercera categoria.