AQUESTA ÉS LA CAMPANYA ELECTORAL QUE ELS CIUTADANS ENS MEREIXEM?

            Ni sé si mereix la pena de parlar-ne de com va la fira electoral, perquè per molt que diguem, els candidats i, sobretot, els aparells dels partits ja es veu que no renunciaran pas a jugar brut si fent-ho escombren quatre vots més cap a casa. Per molt que abans de començar prometessin ser bons minyons i que només es dedicarien a explicar llurs programes, quan s’obre la veda electoral sembla que, com en carnaval, tot s’hi val. I no és això, companys, no és això com deia aquell. No està bé de fer-nos perdre el temps escoltant discursos estèrils, mirant més de tocar el botet a l’adversari que no pas de convèncer amb exemples pràctics i concrets de com sortir-se’n a l’auditori. I encara queda més lleig quan una campanya costa tants i tants de diners, els quals farien més servei amorosint les conseqüències de les retallades imposades per reial decret, a un poble perillosament al caire de la sublevació.

            Partint de la base que les eleccions son una més de les conseqüències d’aquella gran manifestació de setembre, se’m fa molt coll amunt endevinar com l’endemà de l’escrutini aquests polítics que s’han desqualificat tant com han pogut, ratllant en molts de casos la calumnia o l’escarni personal més barroer, seran capaços d’asseure’s, com si no hagués passat res, per posar els fonaments d’un estat propi. ¿Qui se’ls creurà quan demanin una nova tanda de suor i llàgrimes, enlloc d’obrir-los de bat a bat la porta del paradís? He proposat sovint que reflexionéssim plegats sobre el risc de barrejar massa “independència” amb “acabament de les retallades en benestar social, de l’atur i de la crisi”. Durant tota la campanya s’ha fet palès que més enllà de paraules buides i eslògans rescalfats, pel que fa a com es cuina tant un estat propi com un estat federal, el més calent està a l’aigüera. Quan un terç del país es troba al llindar de la misèria, penso que s’ha d’anar molt en compte amb allò que és diu, perquè un simple misto pot encendre una foguera de grans proporcions i, ara per ara, em temo que molts dels polítics que s’estan esgargamellant prometen la lluna en un cove, no tenen vocació ni aptituds ni credibilitat per actuar eficaçment d’apagafocs.