diumenge, 4 de novembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE LA JUBILACIÓ D'UN METGE


            Un metge de família ha estat homenatjat amb el nomenament de fill predilecte del seu poble, Santpedor. Ara ja en tenen dos: ell i en Pep. Si us en parlo és perquè aquest metge, el doctor Tena, després d’exercir la medicina durant 35 anys s’ha jubilat decebut del sistema de sanitat pública: “quan vaig començar encara podia fer la medicina que jo volia, és ara al final que ja no ho he pogut fer. I el malalt, doncs per ganes o per força, també s’ha vist obligat a canviar. No és el d’abans, que entrava i s’asseia i xerrava. Ara, la majoria estan mentalitzats que ha d’anar de pressa, gairebé els has de demanar que seguin, no hi ha diàleg i, a més a més, és clar, amb tota la informàtica encara tardes més. És a dir, enlloc de dornar-nos temps per als pacients ens el treuen, perquè l’has de dedicar a l’ordinador... I això trenca”. La conclusió de tot plegat és que malgrat als ambulatoris se’ls ha dotat de més tecnologia, a vegades dedicar deu minuts de propina al malalt sortiria més a compte.

            Després de llegir aquestes declaracions en un diari local, m’ha vingut a la memòria el comentari d’un amic, no fa gaires dies. En la fase preliminar d’una intervenció quirúrgica, durant els set o vuit minuts d’entrevista amb l’anestesista ni una sola vegada aquell metge va aixecar la vista de l’ordinador, fent les preguntes justes per omplir un formulari correctament. Només a l’hora de sortir li va fer una llambregada al meu amic, al lliurar-li uns papers. Em va confessar que va trobar a faltar una mica més de caliu humà en uns moments que anava perdut i un xic escagarrinat. Els protocols sanitaris, llevat de ben poques excepcions, s’apliquen amb una eficàcia sincronitzada i meticulosa, i es port dir que tot ho fan funcionar passablement bé. Però, els protocols no inclouen l’empatia en la recepta, aquesta li ha de posar cadascú si li ve de gust i no tothom ho fa, per manca de temps o de ganes. Per això, quan es troben metges o infermeres que no els hi vingui d’aquí fer-la petar, per dir-ho en termes col·loquials, és d’agrair. I la teràpia segur que hi surt guanyant.             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada