El món rutllaria
bastant més rodó si la tolerància fos una assignatura que s’ensenyés a les
escoles. Si s’expliqués des ben petits a la canalla que per carregar-se de raó,
és imprescindible pensar en la possibilitat que els demés també toquin de peus a
terra, segurament s’evitarien tragèdies com la de la Savita. Aquesta
noia índia de 31 anys, que treballava de dentista a Irlanda, va morir l’altre
dia de septicèmia encomanada del fetus, després que metges de l’hospital clínic
de la universitat de Galway li varen negar posar fi a un embaràs d’alt risc, a
més a més pronosticat d’inviable. Les raons dels metges eren de naturalesa ètica:
“aquest és un país catòlic i l’avortament està prohibit”. Segurament aquests
metges pensen de bona fe que quan es morin, com tothom, aniran de pet al cel
practicant tantes bones obres, perquè han pujat adoctrinats amb la pitjor versió de la intolerància, la
religiosa.
La intolerància basada
en motius religiosos fa més pudor que qualsevol altra, perquè està imposada no
pels déus, sinó pels seus intermediaris reprimits i més fariseus. ¿Com poden
uns metges catòlics d’Irlanda emparar-se en la seva consciència per defensar el
dret a quedar-se de braços plegats, davant del patiment físic o moral d’una
persona? Però, encara sap més greu que després de la investigació que s’ha
obert d’ofici ter tapar l’escàndol, les autoritats i una part important de la
societat irlandesa justifiquin la seva “valentia”. Ara només faltaria que els
fessin sants, com fan els islamistes radicals prometent un bitllet directe al
cel de les oques als joves terroristes suïcides. La intolerància religiosa
sovint va de bracet amb la hipocresia: els catòlics irlandesos que rebutgen l’avortament
amb ungles i dents, fan la vista grossa davant el fet que més de cinc mil dones
del seu país viatgin anualment a Anglaterra, Gales o Escòcia per interrompre
embarassos en clíniques particulars o de la seguretat social. Potser caldria
ser menys dogmàtics i una mica més humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada