dimecres, 7 de novembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE LES CARTES DE L'IMSERSO


            Ja han arribat les esperades cartes de l’Imserso a les bústies i la gent gran ha començat a fer plans, com si no passés res, com si tot fos com sempre  encara que qui més qui menys té una rata passejant-se-li a la panxa. Però, gràcies a aquest invent del “turisme social” molta gent que se sent jove, malgrat li costi més esforç fer les coses que feia de jove, i que té claríssim que el temps passa volant, aquesta setmana tornarà a fer cua amb il·lusió davant les agències de viatges, per aconseguir plaça en algun dels destins més buscats. I als hotels que acullin aquesta eixam de turistes de temporada baixa, es farà realitat un altre any aquell estirabot d’en Pla: “el vell sembla gairebé mort, però encara és viu”. Les pistes de ball d’aquest hotels faran palès que una de les maneres més efectives d’envellir amb dignitat, és sentir-se jove i treure-li el suc a la vida que queda. La gent gran que s’apunta a l’Imserso no vol viure de records, sinó viure en present i pensar que hi ha futur.

Una de les coses importants quan ja es tenen uns quants anys és no deixar-se jubilar de la vida i, molt menys, fer-ho voluntàriament. No perdre mai la il·lusió per fer coses, deixant de banda les migranyes, els desenganys, les angoixes i les retallades. La gent gran ha de començar per no arronsar-se per les xacres, doncs la malaltia no és monopoli de la vellesa com no ho és estimar, de la joventut. La gent gran pot estimar i enamorar-se, si convé. Com deia el poeta Auden: “ només no hi ha vida sexual a la tomba”. Però, mentre hi ha vida hi ha esperança i el sexe també és vida. S’ha de trencar l’hipòcrita prejudici que veure una parella de vells amants fent-se un petó sigui quelcom escandalós o brut. D’altra banda, com deia un carca com Chesterton: “quan s’apaga la bombeta de baix, s’encén la de dalt”. És a dir, a les persones grans pel fet de ser-ho no se’ls hi ha acabat la corda i poden desenvolupar una activitat intel·lectual fecunda. El fenomen de l’Imserso certifica que queda molta energia per cremar en les cames i el cor de la gent gran. El que caldria, potser, es aprendre a no desfogar-la tota ballant a totes hores; però, a qui ho faci no cal mirar-se’l malament, almenys no està parat, ni sol, ni trist.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada