PROPOSTA DE REFLEXIÓ: LA DIMISSIÓ DEL GENERAL PETRAEUS COM A REFERÈNCIA

            A còpia de repetir-se l’escena, quasi no en fem cabal de les dimissions fulminants que presenten fora d’aquí destacats polítics i homes públics situats en llocs de responsabilitat, per relliscades de faldilles o per simples sospites d’untar-se els dits aprofitant-se poc o molt del càrrec. Aquestes conductes tampoc no cal que les sobrevalorem com a exemples de heroïcitat democràtica: simplement es tracta de gent enxampada in fraganti o que estava a punt de ser-ho, que entenen amb tota naturalitat que no cal que els obligui cap tribunal a fer mutis de l’escenari, per fer-ho el més discretament possible. No em fem cabal d’aquestes notícies, però ens deixen parats. En primer lloc perquè aquí no hi estem acostumats que qui té una rectoria hi renunciï així com així, i en segon lloc, perquè ens sembla un anacronisme que es tingui un concepte tan purità i encarcarat de la moral. Vejam, ¿creieu que trobaríem Petraeus, civils o militars, a les nostres institucions? Hem d’admetre que és poc probable que hi estiguem immunitzats; però, en canvi, no consta cap dimissió per aquesta causa, ni per cap altra de més greu, que el fi i al cap posar banyes a la legítima, per aquestes latituds té dispensa.

            Aquí no es desenganxa ningú de la cadira per simples rumors de conducta impròpia, mentre no els l’empaperi un jutge, i encara en aquestes circumstàncies no s’admet la culpa ni la vergonya, i es té la barra de dir que es plega “per a no perjudicar el partit o la institució”, no per mala consciència. I en la majoria dels casos mentre no hi ha sentencia ferma aquests personatges no solen quedar a l’intempèrie, amb una mà al davant i l’altra al darrere. Deu ser per aquesta raó que el ministre de justícia, es despenja a corre-cuita amb una proposta de llei que tregui als partits i sindicats de la llista de persones jurídiques exemptes de responsabilitat penal i que els polítics subjectes a un procés per corrupció caiguin de càrrecs públics i de llistes electorals automàticament. ¿N’hi hauria prou amb aquesta mesura? Em temo que no, si la nostra classe política vol assemblar-se als demòcrates amb més pedigrí i sentit de la decència no hauria d’esperar que les situacions acabin podrint-se en el bany maria de la presumpció d’innocència. Aquí seria impensable que un polític plegués declarant, com el general Petraeus: “he mostrat un criteri extremadament pobre en involucrar-me en un assumpte extramarital”.