Follow by Email

dissabte, 17 de novembre de 2012

EN MEMÒRIA DE LA POBRE SAVITA


            El món rutllaria bastant més rodó si la tolerància fos una assignatura que s’ensenyés a les escoles. Si s’expliqués des ben petits a la canalla que per carregar-se de raó, és imprescindible pensar en la possibilitat que els demés també toquin de peus a terra, segurament s’evitarien tragèdies com la de la Savita. Aquesta noia índia de 31 anys, que treballava de dentista a Irlanda, va morir l’altre dia de septicèmia encomanada del fetus, després que metges de l’hospital clínic de la universitat de Galway li varen negar posar fi a un embaràs d’alt risc, a més a més pronosticat d’inviable. Les raons dels metges eren de naturalesa ètica: “aquest és un país catòlic i l’avortament està prohibit”. Segurament aquests metges pensen de bona fe que quan es morin, com tothom, aniran de pet al cel practicant tantes bones obres, perquè han pujat adoctrinats  amb la pitjor versió de la intolerància, la religiosa.

            La intolerància basada en motius religiosos fa més pudor que qualsevol altra, perquè està imposada no pels déus, sinó pels seus intermediaris reprimits i més fariseus. ¿Com poden uns metges catòlics d’Irlanda emparar-se en la seva consciència per defensar el dret a quedar-se de braços plegats, davant del patiment físic o moral d’una persona? Però, encara sap més greu que després de la investigació que s’ha obert d’ofici ter tapar l’escàndol, les autoritats i una part important de la societat irlandesa justifiquin la seva “valentia”. Ara només faltaria que els fessin sants, com fan els islamistes radicals prometent un bitllet directe al cel de les oques als joves terroristes suïcides. La intolerància religiosa sovint va de bracet amb la hipocresia: els catòlics irlandesos que rebutgen l’avortament amb ungles i dents, fan la vista grossa davant el fet que més de cinc mil dones del seu país viatgin anualment a Anglaterra, Gales o Escòcia per interrompre embarassos en clíniques particulars o de la seguretat social. Potser caldria ser menys dogmàtics i una mica més humans.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada