És impressionant la quantitat de canvis de rutina que se’ns imposen de tant en tant, “des de dalt” siguin quins siguin els de dalt; en teoria, sempre per a la nostra comoditat i per anar a millor, malgrat en realitat ens compliquen l’existència. Sobretot si ens agrada la comoditat de la marmota, és a dir: fent sempre les mateixes coses i de la mateixa manera. I encara que els canvis sovin ens els venen com un pas endavant, per esdevenir més eficients, moderns, europeus, productius i jo què sé quantes coses més; en general la por als canvis ens frena la il·lusió i no canviem si no és que ens obliguen a canviar per la força. Tanmateix, confesso que a vegades quan hem canviat reconeixem com en vàrem ser de babaus per a no haver-nos decidir abans. Però són excepcions.
Vaja, que és un vertader joc dels disbarats el que suposa sovint adaptar-se a canvis forçosos i tan poc entenedors, com el que per exemple ens plantifica avui el govern, per la regla de tres dels fets consumats, amb tot aquest merder de la nova tarifa elèctrica que ha entrat en vigor fa unes hores. Qui sap si per anar-nos-hi posant fulles, ens anirà bé de reflexionar mansois i ressignats en l’intríngulis de la teoria de l’evolució de les especies de Darwin, especialment en allò que diu el bon home sobre que la espècie més resistent no és la més musculada, sinó la que millor sap adaptar-se als canvis. Doncs, vet-aquí que des d’avui podreu posar en pràctica la vostra capacitat d’arranjament a una "nova normalitat": si volem que el rebut de la llum no ens costi un ull de la cara haurem d’avenir-nos a tirar de beta de l' electricitat només durant el torn de nit i els dies no laborables.
El que més em fa petar de riure d’aquesta situació, és que les companyies elèctriques – la quinta essència de l’oligarquia militant que manipula el planeta -, ens vulguin fer creure que tota aquesta moguda per canviar la fórmula de càlcul de la tarifa de consum, s’ha fet expressament per abaratir-nos la factura de la llum als pobres súbdits depenents del seu subministre. Però encara m’indigna més i quasi em fa plorar d'impotència que el govern faci la gara-gara a les companyies, assegurant que no n'hi ha per tant, ja que almenys a un terç dels consumidors “la factura de la llum podrà resultar-los més barata a partir de juny, sempre que s'amollin a modificar els seus hàbits domèstics més habituals fins ara”. Alça Manela! I com se la tenen de guanyar aquesta rebaixa tan esplèndida? Doncs és molt senzill, contesten els encarregats del màrqueting de l’operació tarifària: només cal que des de les deu del mati a les dues del migdia i entre les sis de la tarda i les deu de la nit ens n’estiguin tant com puguin d’endollar cap electrodomèstic a la xarxa. En aquesta franja horària el quilovat es veu que s’enfilarà pels núvols, com podreu comprovar cada mati consultant la seva cotització, perquè a partir d’avui encendre la llum serà una aventura com jugar a la borsa.
En qualsevol cas, els “programadors” de la nostra nova normalitat domèstica han tingut la consideració que a l’hora dels principals àpats – esmorzar, dinar i sopar (si el féu d’hora) - disposem d’un marge suficient de temps per escalfar-nos la manduca a un cost una mica més enraonat. I si volem estalviar, se'ns aconsella que tibem l’electricitat preferentment des de mitjanit a les vuit del matí i tots els dissabtes, diumenges i festes de guardar. No tindrem l’energia gratis, però ens faran un descompte no quantificat, que sempre ens pot servir per estovar els disgustos que tindrem quan els veïns protestin perquè engeguem rentadores i renta-vaixelles a les hores petites. Per tant, qui no es conformi amb aquesta nova normalitat tarifària serà perquè és un rebec de naixement o porta empeltada a la massa de la sang una arrel revolucionaria o anarquista. I si viu a Catalunya, potser una de sediciós separatista dels nassos. Tant bé que ens ho fan anar les “molt benèfiques” companyies elèctriques, i nosaltres tan desagraïts que som!
Mireu si en són de primmirades i altruistes aquestes empreses, que perquè no ens posem pedres al fetge descobrint les martingales que ens camuflen en el rebut de la llum, ens el deixaran fet un trenca-closques com fins ara, o potser un nyap pitjor, fidels al seu tarannà de trilers vocacionals i compulsius, però il·lustrats. A la meva manera de veure, doncs, perquè la innovació sigui complerta i una mica més divertida podrien instituir un premi per aquells consumidors que siguin capaços de desxifrar el galimaties del rebut de la llum, desglossant del cost estricte de l’energia el repertori d’impostos, taxes, comissions i recàrrecs encalafornats en la maleïda fórmula tarifaria. No sé si gaires mortals serien capaços de trobar-hi el desllorigador motivats per un incentiu, però em consta que alguns que gairebé ho havien aconseguit en el passat, no ens ho pogueren explicar perquè de l’esforç mental varen quedar baldats o directament se n'anaren a criar malves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada