L’immoral president del Estats Units ha
ensenyat una vegada més “la poteta” del supremacista insolidari que porta
dintre, acaparant d’una revolada de les seves tota la producció dels tres
propers mesos de la farmacèutica americana que produeix el Remdesivir, un
medicament que s’ha demostrat escurça el temps de recuperació de la covid-19.
No ens ha d’estranyar aquesta reacció de cap de trons, perquè no ha fet res més
que ser coherent amb l’eslògan demagògic que va fer-li guanyar la presidència
fa quatre anys: “primer els de casa”.
En compliment d’un principi tan egoista va amargar
l’existència als immigrants tant com va poder i li varen deixar, des de
l’oposició o des de la magistratura, capgirant tractes comercials consolidats
en la regla del lliure comerç, protegint descaradament des que mana els
interessos nacionals de les empreses americanes enfront de les estrangeres, i
trencant tots els tractats de cooperació internacional que suposessin una
despesa desproporcionada des del punt de vista de la seva política
aïllacionista i excloent. Aquest home que, segons diuen els íntims, ja no
s’aguanta els pets en públic i en privat no és tan fatxenda com aparenta, entre
d’altres fastigoses malalties degeneratives de la moral, destaquen els
periòdics atacs de delirium tremens de grandesa.
Considerant-se invencible i indiscutible des de la
presidència del país en teoria més poderós del planeta, ha volgut deixar
constància de la seva graponeria i poca finesa com a governant responsable,
acaparant en benefici “dels de casa”, precisament en temps de pandèmia
universal, un medicament que moralment hauria de ser accessible a tothom. Però,
a la meva manera de veure, el problema de fons no és que aquesta rabieta sigui
mesquina des del més elemental sentit humanitari, sinó que expressa una manera
de fer pròpia dels dèspotes més fastigosos, la qual per desgràcia ha tingut a
la història infinitat de precedents i, per vergonya de la humanitat, tindrà en
el futur immediat dotzena d’imitadors, sigui defensant que abans que pels de
fora s’ha de procurar pels de casa, o emparant-se en aquell principi tan
deshonest com cínic que la caritat ben entesa comença per un mateix.
Amb l’agreujant que els polítics populistes quan
diuen que volen escombrar cap a casa no pensen en fer extensibles els beneficis
a tots els seus veïns, sinó que aquests també són classificats i etiquetats de
manera diferent. Per exemple, quan el senyor Trump es refereix “als de casa”
pensa en un col·lectiu determinat d’americans i no pas en la totalitat dels americans.
És a dir, que al medicament que ha acaparat no hi tindran accés els americans
que en la seva esperpèntica taula de valors considera “de segona o tercera
categoria” com a persones i com a ciutadans: els negres i “de fora” en general,
entre d’altres raons perquè aquests col·lectius considerats “inferiors” per qui
es creu el puto amo del món, no podran pagar el preu de venda del medicament:
un preu desproporcionat i francament escandalós comparat amb el cost de
fabricació.
El que em preocupa, perquè fa temps que ho veig a
venir, és què passarà amb la vacuna? Molt em temo que en la seva distribució
s’imposarà la llei del més fort, amb la col·laboració d’una industria
farmacèutica que no tindrà escrúpols de fer-se la barba d’or aprofitant-se de
la llei de la selva que s’imposarà als mercats, com ja ha passat en el
transcurs de tota aquesta crisi sanitària amb qüestions tan lamentables com el
subministrament de mascaretes, material de protecció, reactius dels tests de
laboratori, etcètera. I tot per culpa de personatges tan menyspreables com el
president Trump, el qual per cert és molt possible que guanyi les properes
eleccions gràcies “als de casa”, que mentre ells vagin bé els demès ja es poden
podrir a la cua fins que els hi toqui la medecina o la ració de benestar a que
tenen dret.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE
MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada