ANY NOU, LES REFLEXIONS COM SEMPRE

El filòsof Eugeni Trias deia que quan es pensa millor és en època de crisi, de conflicte o de tensió; però no n’estic pas tan segur que sigui del tot certa aquesta afirmació. Quan s’ha d’anar escopetejat a contestar, les respostes que es donen a certes preguntes no solen garbellar-se massa. I si el que hi ha damunt la taula són problemes de caire, posem per cas, moral o ètic, llamp me mau que s’hi sol reflexionar ben poc, malgrat sembli que se’n parla molt; per aquesta raó algunes qüestions punyeteres a vegades es “rematen” amb certa frivolitat. Mossèn Tronxo, quan li feia d’intèrpret l’inefable Ballarin, va descriure molt bé el sentit dels mots “pensar” i “filosofar”, reconeixent que venen a ser el mateix, si fa o no fa, amb aquesta explicació: “els grecs passaven llargues estones sota la parra. Els agradava de fer barrila amb els amics, tenint vi i olives a la vora. Xerrant i xerrant, a estones quietes, païen les xerreres. Els grecs són xerraires de mena, però no xerrameques. Després de la xerrera s’aturaven a fer allò que no solem fer gaire avui dia les persones atrafegades: pensaven”. S’ha lluitat molt per la llibertat d’expressió, és cert, però em consta de poques manifestacions, per a no dir de cap, que s’hagi convocat per reivindicar que la gent, sobretot la que té responsabilitats polítiques o és un referent mediàtic, es prengui un xic de temps per pensar abans d’obrir la boca o decidir el que sigui. ¿Potser es demanar massa, avui que s’escau això “d’any nou vida nova”, que enlloc de disparar les opinions pel broc gros es compti, per exemple, fins a cent abans de desbarrar en una tertúlia o de prendre una decisió a sang calenta, que comprometi ciutadans indefensos? Ja no parlo de recuperar la costum, tan carca segons els moderns oracles, de consultar-ho tot amb el coixí. “No t’ho pensis gaire” – m’han pressionat moltes vegades, perquè sembra que l’agilitat mental, l’espontaneïtat sigui el valor que més s’aprecia en un líder, i el detall que distingeix un progre d’un aburgesat. Dels que pensaven les idees abans de d’exposar-les, en temps reculats se’ls coneixia per filòsofs, i si bé en general eren respectats i, sobretot, temuts, sempre se’ls considerava poc o molt incòmodes i, de tant en tant, a algun especialment perepunyetes se’l convidava a empassar-se una xicra de cicuta. Avui la calidesa de la filosofia carregada de dubtes, marida molt malament amb la fredor de la ciència, i encara pitjor amb la promiscuïtat enciclopèdica d’un Internet infal•lible, que presumeix de tenir respostes prefabricades a dojo per satisfer totes les preguntes i angoixes. Aquestes meves reflexions diàries, doncs, que modestament no pretenen res més que fomentar la bona costum de pensar, espero que continuaran fent la punyeta tot l’any que encetem, renegant categòricament de fer bondat i canviar el tarannà crític, seguint el consell assenyat d’any nou, vida nova. Compto que no em deixareu amb la paraula a la boca i que quan us llegui hi donareu una ullada a les meves divagacions de somiatruites.