SÓC L'HOME DELS NASSOS

I com a tal, tinc tant de dret com el rei o el president a cantar-li les absoltes a l’any 2014 que a mitja nit cremarem - per la meva part sense massa recança -, i  brindar pel 2015 que arriba amb un sarró ple d’il·lusions a les beceroles. Francament, no em ve de gust ni un acomiadament desagraït del vell - perquè fins i tot la pitjor de les anyades deixa bons records - ni una benvinguda massa eufòrica al nou, perquè queden molts de melics per lligar abans les promeses que duu sota el braç no es facin realitats. Però sí que des del protagonisme que cada 31 de desembre m’atorga - igual que a la resta d’homes dels nassos -, puc esbravar-me cridant al vent el que penso sobre unes quantes coses. Per exemple:

• que massa gent que s’ha cregut allò del dret a decidir i ha deixat de ser espectadora passiva per convertir-se en protagonista, s’està arronsant d’espatlles i es resigna a llambregar el futur des de darrera del canyer, potser amb la mateixa curiositat i estoïcisme amb que els que mai toca la sort vetllen, mesells, el resultat de la següent rifa: venja’m què ens tocarà!

• que moltes de les persones que jubila prematurament la crisi no són relíquies ni se senten eixorques en cap sentit, però no obstant això veuen com la seva empenta, coneixement i experiència és llencen a les escombraries, com si tots aquests valors els regalessin a la botiga del “tot a un euro”.

• que per molt que els bruixots encalafornats en l’establishment faran brindis al sol enlluernats per la pirotècnia amb que es rebrà 2015, el país no veurà brots verds en els arbres del benestar fins que no es reparteixin els sacrificis proporcionalment al que cadascú posseeixi, i no continuïn pagant els plats trencats els pelacanyes.

● que no deixa de ser curiós que mentre tots els plans d’educació que pareixen els governs a tremuja van de bòlit per aconseguir l’excel•lència a la seva manera, sembla irrellevant com les xarxes socials tenen abduïts els escolars en el seu temps lliure, i durant aquestes festes entre el tió, santa Claus i els reis d’Orient es multiplicaran la venda d’eines sofisticades que permeten estar interconnectats contínuament amb amics virtuals, bastint una generació d’adolescents zombis que enlloc d’aprendre a parlar i relacionar-se com persones, piularan a totes hores autèntiques bajanades superats per una addicció malaltissa.

• que el país perd muscle emprenedor i investigador, a mesura que passem el temps divagant com aplicar els remeis adequats per despuntar en productivitat i inventiva. Sense adonar-nos-en, potser, es va perdent de vista l’objectiu de crear riquesa amb fonaments consolidats, encegats per la urgència de trobar el xollo que ens faci rics en quatre dies sense suar la cansalada ni fer gaire esforç.

Em queden retrets al pap, però més val no remenar-ho més i posar-nos pedres al fetge que ens amarguin la vetllada d’avui. Recupereu la felicitat escrivint la carta als reis, que sempre us alegrarà més que les meves cabòries de corcó perepunyetes, que s’aprofita de lluir un sol nas a la cara, com tothom, aquest darrer dia de l’any. No vull ni imaginar-me com es sentirà demà l’home nou del 2015, amb 365 nàpies, condemnat a no poder-se petonejar amb ningú fins al cap d’any vinent. Aprofiteu-vos, doncs, amics i amigues dels nassos aquesta mitjanit, amb l’excusa de les campanades, d’estimar-vos com cal: els petons són gratis i, de moment, no paguem impostos.