Em
sembra un nyap i un mal pedaç per al procés de transició nacional en curs,
l’acord de consens aconseguit ahir pels cinc principals capdavanters del
sobiranisme oficial, embotit amb calçador a la sabata d’una tropa sobiranista
cada dia més desil•lusionada. I com que així m’ho sembla per desgràcia, ho he
de deixar palès si vull ser conseqüent amb el tarannà de les reflexions que des
del 9-N he anat penjant al blog, les quals no amagaven la sensació de tupinada
institucional per desinflar l’eufòria popular després de la cèlebre jornada de
participació ciutadana. Quan s’estava tant a prop d’aconseguir l’objectiu -
seguint el full de ruta traçat pel Consell Assessor de la Transició - de
culminar el dret a decidir convocant immediatament unes eleccions que tinguessin
caràcter plebiscitari, es va deixar refredar expressament (?) l’ambient durant
dos mesos i escaig en que s’han dit tantes bajanades, que en Mas i en Jonqueras
no han pogut evitar demanar perdó per aquestes ximpleries més pròpies de la
parella Tom i Jerry, que no pas del president i del cap de l’oposició d’aquest
país. Asseguren que s’han posat d’acord per retardar les famoses plebiscitàries
a la tardor, i volen vendre la moto al personal perquè torni a engrescar-se i
faci volar coloms amb la mirada posada en una nova fita màgica, la del 27-S.
Doncs sento no poder aplaudir una decisió que allunya encara més una victòria
que teníem a tocar, si enlloc de jugar a nyaus s’hagués anat per feina agafats
del braç com estava previst. I no obriré cap ampolla de cava a la salud
d'aquest acord de conveniència, per les següents raons que poso a la vostra
disposició perquè les considereu:
●
No podria quantificar el desgast que ha comportat un alentiment tan perllongat
com injustificable de la cursa: dos mesos és un parèntesi massa llarg per a uns
corredors que anaven llençats cap a la meta. I el cert és que hi ha hagut més desercions en
aquesta cursa que no pas noves inscripcions, pas enrere que ja han reflectit
les xafarderes enquestes que per primera vegada palesen que caminem com els
crancs. Si tal com s’havia venut a bastament, després del simulacre de
referèndum del 9-N s’hagués anat a escenificar la versió de veritat a mitjan
febrer- "la definitiva", en paraules del propi president quan es va
revestir de primer mosqueter -, l’eufòria dels corredors no s’hagués desinflat,
el caliu hagués fet brasa entre el públic arrossegant bastants indecisos. I ens
haguéssim estalviat acusacions de traïdors i botiflers que han començat a
enverinar i enrarir l’ambient.
●
Perquè aquests vuit mesos escassos que ens separen de setembre, s’haurà de fer
veure que es governa, i l’acció de govern per molt que es proposin que sigui
intensa i profitosa per bastir les mínimes estructures d’Estat, perquè una
hipotètica victòria del sobiranisme no ens agafi amb els pixats al ventre,
quedarà dinamitada pels efectes devastadors de l’estrena del sainet que la
comissió parlamentària d’investigació de la corrupció política en general, però
que té el propòsit d’estripar la família Pujol en particular i de la família
convergent per torna. ¿Després de dir-se el nom del porc en la sessió parlamentària
del matí, en la sessió de la tarda als diputats els hi quedarà humor, seny i
distància per posar-se a dissenyar estructures del futur Estat amb serenitat?
Tal com funciona la nostra esperpèntica i caïnita classe política, val més no
refiar-se’n massa, per no dir gens.
●
Perquè per entremig es creuaran les municipals, la primera oportunitat
d’esbravar-se gent més propera a la soldadesca que no pas a la cúpula dels
partits, amb un bon feix de ràbia i de retrets acumulats al pap per com s’ha
gestionat de malament el procés, mal rotllo que no deixaran de refregar-se per
la cara mútuament els diversos protagonistes, retraient-se les misèries i les
culpes. Tanmateix, si com és probable els resultats de les municipals
afavoreixen els republicans i castiguen els convergents, algú pot garantir que
això no remourà els antics greuges i recels entre els dos partits? Si apareixen
de nou el ganivets, no crec que ajudi gaire a mantenir les aparences d’unitat
fins al 27-S.
●
I, finalment, perquè ajornar el desenllaç del procés fins a la tardor pot decidir
al senyor Rajoy a tocar, per enèsima vegada, el botet als catalans que li han
posat en safata la possibilitat de boicotejar la data escollida pel senyor Mas
- en funció del simbolisme que s’ha tret de la màniga per fer-se un homenatge
personal -, intercalant la convocatòria de legislatives espanyoles, la qual
cosa abocaria les plebiscitàries catalanes al gèlid clima hivernal, sota les
potes del cavall d’unes Cortes renovades, qui sap si ingovernables, però
gairebé segur més jacobines i autistes que les maneflejades pel PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada