divendres, 16 de gener del 2015

MONÒLEG A PEU DE CARRER (9) – LA LLETRA MENUDA...

Mentre feia tanda al taulell d’una botiga d’electrodomèstics esperant que m’atenguessin, vaig assistir a un original monòleg que em permeto de reproduir amb la màxima fidelitat que li sigui possible a la meva memòria, perquè crec que us pot interessar. La protagonista era una senyora discretament vestida, rondant la seixantena, que malgrat era evident que es queixava, no ho feia gesticulant crispada ni aixecava la veu; l’únic símptoma d’irritació era que no s’estigué d’intercalar uns quants sarcasmes de categoria en el seu diàleg amb una dependenta totxa que es feia mirar i que escoltava la, al seu parer, ridícula reclamació de la dona perepunyetes amb cara de fastiguejada:


“Escolti’m senyoreta, no em digui que vostès no hi tenen res a veure i doni’m una solució al que li dic, ja que són vostès qui em vàrem vendre aquest coi d’aparell que no sé com funciona, perquè no puc llegir les instruccions, de tan petita com fan la lletra... Ja ho he entès que això es cosa del fabricant i que és a ell a qui tinc de demanar-li explicacions, però és que penso que no sóc jo qui ho ha de fer, sinó vostès que me l’han venut... Que no s’adonen que aquesta lletra tan petita no l’entén ningú per molt que s'hi fixi? Abans de riure, provi-ho vostè mateixa de llegir-la i potser ens entendre’m d’una vegada! Sembla mentida que, sobretot els manuals d’instruccions dels aparells electrònics més complicats, els escriguin amb lletres tan petites que semblen cagarades de puça. No li dic pas que vostès en tinguin la culpa i ja sé que això passa a tot arreu; però si volem que això s'arregli als consumidors no ens queda cap més remei que queixar-nos als intermediaris com vostès... No dona, no m’ha entès; no vull que un tècnic m’expliqui com funciona l’aparell. Ja sóc prou espavilada per sortir-me’n tota sola, si no fos que no puc llegir el manual. I tampoc pretenc que em torni els diners. El que demano és que li facin saber al fabricant que això que fa no està bé i que d’ara en endavant prenguin mesures... I ara, què diu! Que no li n’han de dir res al fabricant, que això no és cap defecte de fabricació i que l’aparell funciona bé? I si a mi m’agrada llegir les instruccions als manuals d'ús de les coses que compro, no hi tinc dret? Que ho vigili a internet que la lletra és més grossa? Ara hi fan el mànec! ... Doncs que em compri una lupa? Senyoreta, es pensa que no hi toco? Per començar, la lupa ja l’haurien d’incloure vostés al paquet... En fi, que tingui un bon dia, perquè ja veig que amb vostè no en trauré l’aigua clara: és molt maca, però no sap ni de què li parlo. Ja ho tenen això els grans magatzems: posen noies guapes a atendre reclamacions, pensant que amb un somriure n’hi ha prou per solucionar els problemes dels clients... Me’n vaig a l’OCU i ja tindran notícies meves, tan vostès com el fabricant...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada