SI ELS DÉUS NO SE LA DECANTESSIN TANT...

Si els Déus no estiguessin perdent el temps en bajanades a l’Olimp, potser estarien més al cas de posar ordre en aquest món, i d’acabar amb les salvatjades que uns quants cretins cometen, algunes vegades inclús invocant el seu nom. Però mentre les bombes cauen trinxant vides innocents i la fam o les epidèmies arrasen pobles sencers, on coi es fiquen els Déus? Dormen o fan barrila a la taula d’en Bacó? Gairebé us diria que prefereixo que no existeixen, abans de pensar que no ens estimen o que es fan l’orni, mirant cap a una altra banda. M’estimo més que l’Olimp estigui buit, que no pas tenir uns Déus cecs i muts, que no serveixen per res. Perquè si algun d’aquests nombrosos Déus, als quals resem o ens encomanem els homes i les dones d'arreu quan estem amb l’aigua al coll, existissin de veritat, potser caldria iniciar un procés de destitució per incompetents. Jo seria el primer que signaria on calgués, perquè purguessin el mal que ens fa la seva mandra. Uns Déus que permeten que una criatura innocent no pugui fer-se gran, ja sigui per culpa d’una malaltia, de la guerra o de passar gana, no mereixen tenir clients. L’Albert Camus va escriure a “La Peste” que es negava a creure en un Déu que permetia que una criatura es consumís de febre bubònica, i mig món de covards es va escandalitzar del seu atreviment ateu. Però estava carregat de raó: si no poden o no volen impedir que es massacrin inútilment vides humanes, de què serveixen els Déus? Val més pensar que no hi són, que sospitar que es fan el sord als plors i als crits d'ajuda. Per recuperar la fe no caldria ni que fessin un miracle, n’hi hauria prou amb que aturessin les guerres, fulminessin amb foc els miserables que les enceben i escanyessin els especuladors amb aliments i matèries primeres que fan servir la fam per exterminar els que fan nosa. Mal per mal, que morin els botxins enlloc de la carn de canó. La qüestió és: com pot ser que malgrat sigui tan escandalós el silenci dels Déus, que no es troben a l’Olimp ni a cap altra banda quan se’ls necessita, encara hi hagi creients fanàtics i parroquians de bona fe que els hi facin el gara-gara, fent cua a les esglésies de totes les religions per adorar-los? Temo la resposta que em podeu donar, perquè no suportaria que em diguéssiu que els Déus si existeixen, però que passen de llarg de les nostres misèries precisament perquè són Déus.