Si
els Déus no estiguessin perdent el temps en bajanades a l’Olimp, potser
estarien més al cas de posar ordre en aquest món, i d’acabar amb les
salvatjades que uns quants cretins cometen, algunes vegades inclús invocant el
seu nom. Però mentre les bombes cauen trinxant vides innocents i la fam o les
epidèmies arrasen pobles sencers, on coi es fiquen els Déus? Dormen o fan
barrila a la taula d’en Bacó? Gairebé us diria que prefereixo que no
existeixen, abans de pensar que no ens estimen o que es fan l’orni, mirant cap
a una altra banda. M’estimo més que l’Olimp estigui buit, que no pas tenir uns
Déus cecs i muts, que no serveixen per res. Perquè si algun d’aquests nombrosos
Déus, als quals resem o ens encomanem els homes i les dones d'arreu quan estem
amb l’aigua al coll, existissin de veritat, potser caldria iniciar un procés de
destitució per incompetents. Jo seria el primer que signaria on calgués, perquè
purguessin el mal que ens fa la seva mandra. Uns Déus que permeten que una
criatura innocent no pugui fer-se gran, ja sigui per culpa d’una malaltia, de
la guerra o de passar gana, no mereixen tenir clients. L’Albert Camus va
escriure a “La Peste” que es negava a creure en un Déu que permetia que una
criatura es consumís de febre bubònica, i mig món de covards es va escandalitzar
del seu atreviment ateu. Però estava carregat de raó: si no poden o no volen
impedir que es massacrin inútilment vides humanes, de què serveixen els Déus?
Val més pensar que no hi són, que sospitar que es fan el sord als plors i als
crits d'ajuda. Per recuperar la fe no caldria ni que fessin un miracle, n’hi
hauria prou amb que aturessin les guerres, fulminessin amb foc els miserables
que les enceben i escanyessin els especuladors amb aliments i matèries primeres
que fan servir la fam per exterminar els que fan nosa. Mal per mal, que morin
els botxins enlloc de la carn de canó. La qüestió és: com pot ser que malgrat
sigui tan escandalós el silenci dels Déus, que no es troben a l’Olimp ni a cap
altra banda quan se’ls necessita, encara hi hagi creients fanàtics i parroquians
de bona fe que els hi facin el gara-gara, fent cua a les esglésies de totes les
religions per adorar-los? Temo la resposta que em podeu donar, perquè no
suportaria que em diguéssiu que els Déus si existeixen, però que passen de
llarg de les nostres misèries precisament perquè són Déus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada