DESEMPOLSEGANT LLIBRES

Un dia o un altre m’hi tenia de posar i ahir, aprofitant la fresqueta matinera i que el mal temps m’havia esguerrat el pla previst, vaig decidir fer la neteja i repàs anual de l’estat de conservació dels meus llibres. No vull semblar pretensiós parlant de biblioteca, però 4.453 llibres fan llevada i si vols fer a fons l’operació de neteja, t’hi pots passar el dia sencer amb el drap als dits, no perquè tinguin molta pols acumulada sinó perquè cada dos per tres et retrobes amb un vell amic del qual ja ni te’n recordaves, i que et porta records entranyables. La meva no és una biblioteca amb solera heretada dels pares o dels avis, sinó un modest magatzem de llibres ben col·locats en lleixes perquè sigui fàcil de localitzar-los, que vaig començar de molt jove, quan era feliç afegint una nova obra mestra al meu repertori, sobretot si aquella troballa l’havia aconseguit a preu de ganga, entre l’oferta de llibres de butxaca editats a finals dels seixanta. Fins i tot recordo el primer exemplar que vaig comprar: “Climats”, de l’André Maurois. Me l’havia recomanat el meu professor de francès perquè practiqués l’idioma. Quan amb 25 anys tot just estrenats vaig traslladar-me de Figueres a Manresa per cassar-me, vaig arrossegar un “mundo” ple dels llibres que no volia abandonar; pràcticament constituïen un terç del meu aixovar. Després, vaig continuar comprant-ne seguint els mateixos criteris d’austeritat en la forma i de qualitat en el contingut: res de llibres per fer bonic o patxoca decorativa, sinó llibres per llegir. Quan vaig canviar de pis fa uns anys, em vaig veure obligat per motius de capacitat a reestructurar les existències: però els llibres desnonats els vaig recol.locar a la biblioteca de l’Associació de Veïns del meu barri de Valldaura. Tanmateix, al cap de pocs mesos, ja estava omplint els buits que havien quedat a les prestatgeries, fins arribar altre cop al punt de saturació: els quatre mil i escaig als que ahir vaig rentar la cara. Mentre ho feia, vaig retrobar-me amb títols que havia oblidat que tenia i que havien significat alguna cosa per mi en un moment donat. He de reconèixer que alguns no els he llegit, perquè els vaig comprar per si de cas em podien servir per a consulta, però també n’hi ha d’altres que he rellegit més d’una vegada. En l’imperi digital que vivim reconec que això de mantenir una biblioteca domèstica pot fer riure, oimés si se m’acut d’explicar com em passo un dia de tant en tant per treure’ls-hi la pols als llibres, aprofitant per amanyagar-los. D’altra banda, des del punt de vista pràctic, com que cap exemplar té pedigrí, els diners que hi ha enterrats de mica en mica entre les quatre parets del meu despatx no es poden considerar cap inversió material, i el valor sentimental que puguin tenir és personal i intransferible. Tants de llibres vés a saber on aniran a parar quan ningú tingui la paciència de desempolsegar-los amb la mateixa tendresa que algú que se’ls estima; potser el seu destí serà un vulgar cementiri de residus, per fer-ne paper per reciclar.