Follow by Email

dimarts, 26 d’agost de 2014

QUE LA HISTÒRIA DELS TRABUCAIRES DE CARDEDEU SERVEIXI DE LLIÇÓ

● ELS FETS: Un matí de festa major, la colla de trabucaires varen fer la tradicional cercavila, que es coneix com a “despertada”, disparant els trabucs a l’aire, després de donar-los un bon pinso de pólvora. En arribar davant la casa del regidor del PP a l’ajuntament de la vila, a uns quants trabucaires de la broma se’ls hi va ocórrer escenificar, a tall de conya, una rèplica bufa i descarada de la cèlebre pintura de Goya que immortalitza uns  afusellaments. Posats a fer gresca, algú que el devia saber va entonar estrofes de l’himne del partit de la gavina, la qual cosa dóna una altra pista sobre el tarannà purament iconoclasta dels trabucaires, ja que si la seva intenció hagués estat intimidatòria o revolucionaria, potser la música de fons escollida hagués estat “Els Segadors” o “La Internacional”. El regidor, per la seva part, es va prendre la pantomima com un assetjament en tota regla i va cridar a sometent, i ja tens la plana major dels populars en peu de guerra fent escarafalls a tort i a dret, presentant denuncies al fiscal i atiant tota la “Brunete mediàtica” en contra dels separatistes catalans que havien gosat fer davant la casa del regidor popular un simulacre d’escamot d’execució, ja que posats a embolicar la troca, no venia d’un pam.

● LA CRÍTICA: Els trabucaires es varen passar de la ratlla amb una broma pesada, potser si sense nocturnitat ni premeditació, però d’evident mal gust i, francament, per ganes de tocar el botet o de fer la guitza a un veí antipàtic, de ben segur no pel seu tarannà personal sinó per ser fill polític de l’Alicia d’Espanya, sobretot si es confirma que tres dels trabucaires militen en partits que es tapen el nas cada cop que es creuen amb un popular. Ara bé, el regidor, tractant-se de la festa major, s’ho podia haver pres amb una mica més de fair play, enlloc de buscar tres peus al gat de la política i despenjar-se amb un atac d’histèria, posant el crit al cel denunciant que els sobiranistes l’havien posat a la llista negra i, a més a més, es petaven de riure sota el balcó de casa seva.


● LA REFLEXIÓ: Que tenint en compte que d’un pet se’n poden fer deu mil esquerdes, seria convenient que mentre duri aquesta crispació – que existeix com les bruixes a Galícia, malgrat es vulgui amagar -, tothom des del bàndol sobiranista procuri aguantar-se les ganes de fer xerinola a costa dels espanyolistes, perquè està demostrat que tenen la pell massa prima i s’ofenen per no res, tot s’ho agafen a la tremenda i la majoria no tenen sentit de l’humor. Considerant, a més a més, que no deixen res per verd a l’hora d’afegir llenya al foc, val més deixar els  acudits i les bromes per quan l’ambient carregat d’avui l’hagi escombrat una bona tramuntanada que ens deixi respirar amb llibertat.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada