Follow by Email

dilluns, 11 d’agost de 2014

PLAERS GASTRONÒMICS ESTIUENCS D'ESTAR PER CASA

Sempre és bon moment per entrar a la cuina i fer experiments, però sembla que a l’estiu es presta més a que alguns cuiners frustrats – també hi ha alguna cuinera, però hem de reconèixer que son els homes els que més abunden en aquesta confraria -, intentin sorprendre les amistats amb un plat que s’han engiponat intuïtivament, i davant del qual sovint no queda més remei que treure’s el barret. No es tracta de cuina sofisticada, sinó senzilla i gairebé simplificada a la mínima expressió de la qualitat casolana: matèria prima de confiança, imaginació, atreviment i ganes de passar-s’ho bé en companyia. Sempre recordaré com un dels meus plaers insatisfets uns esmorzars que es cruspien cada dijous a la terrassa d’un bar davant de sa Palomera, a Blanes, a principis dels setanta, un grup de pescadors jubilats i uns quants convidats, a base de peix que havien pescat de matinada i tragos de cava en porró. Jo m’ho mirava des d’una una taula propera, on amb la meva dona fèiem els honors a una llesca de pa amb tomàquet i anxoves amb els ulls clavats, per part meva, a la xefla del costat. Vaig estar indagant com m’hi podia afegir i vet-aquí que un company d’estiueig que havia nascut al poble coneixia l’organitzador i vam quedar que l’endemà hi aniríem tots dos. Però per aquelles casualitats de la vida, la dona de l’amic va posar-se pioca la nit la nit abans: varen tornar precipitadament a Barcelona, i jo em vaig quedar amb la mel als llavis. Després, com tothom, he participat en altres improvisades experiències gastronòmiques estiuenques amb aprenents de cuiner. Un dia, un de la colla amb qui sortíem ens va preparar un esmorzar de forquilla i ganivet que no em canso de recomanar, però que per la cara que hi posen quan ho explico, pocs s’atreveixen a provar-ho de fer, malgrat sigui tan poc complicat com ràpid. I és que algunes receptes que semblen estrafolàries a primera vista, s’han de veure al plat per jutjar-les. Fixeu-vos si n’era de senzilla aquella recepta: dos ous ben ferrats amb un pessic de pebre vermell picant damunt del rovell, acompanyats d’una albergínia fregida en una paella a part, amb sucre enlloc de sal. I una llesca de pa de forner per sucar. Mireu si n’és de senzilla i barata una mossegada de categoria! Compartir un bon plat és quelcom més que satisfer una necessitat fisiològica, ja que la gastronomia, inclosa la més simple, té molta part de cultura i d’art; però sobretot predisposa a un estat d’ànim molt proper a la felicitat. A l’estiu, que no s’ha d’anar a toc de xiulet, potser és el millor moment per no acontentar-se dinant o sopant “qualsevol cosa” per anar de pressa, sinó buscar alternatives a aquell plat de sempre tan avorrit o deixant anar una mica la imaginació als fogons per allargar l’encant d’un àpat en companyia, des de la preparació dels ingredients fins a una sobretaula distesa que es pot aprofitar per intercanviar opinions sobre, l’encert o el fracàs de l’experiment. I si aquests experiments culinaris els fem amb la tele apagada i el whatsap mut, el sabor de la cassola no es contaminarà de notícies per tirar directament a les escombraries.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada