Follow by Email

dimecres, 29 d’abril de 2015

JA ET CONEC HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX

No és pas d’avui que quan criden a eleccions, l’objectiu de tots els partits polítics sigui presentar llistes de candidats a totes les poblacions de la circumscripció. D’aconseguir-ho en depèn el “pinso”, per una part, i per altra no menys important, un bon tall de poder quan es reparteixi el pastís postelectoral. Però a vegades no es troben prou candidats disposats a fer el paperot, sobretot en pobles petits i si la llista pertany a un partit sense gaire empatia entre el veïnatge. En aquests casos, el més ètic i de sentit comú seria que si no es té prou companyia, mutis i a la gàbia. No obstant això, com que una escletxa de la vigent llei electoral – un més dels nyaps que des de fa trenta i pico d’anys esperen arreglo -, permet engiponar la candidatura amb no residents al municipi. I l’avarícia i la manca d’escrúpols dels aparells dels partits obliguen a tapar els forats a militants disciplinats que viuen a la quinta forca o més lluny i tot, o recorrent inclús a mercenaris si no hi ha més remei, sense que els hi cagui la cara de vergonya. I és que un regidor de més o de menys pot fer perdre un grapat de calers en subvencions i molta influència als Consells Comarcals o a la Diputació; és a dir a on s’administra el poder i el pressupost. Perquè, en el fons es tracta d'això: de trincar poder. I que no us enredin justificant-se dient que només pretenen que hi hagi una llista amb les seves sigles, perquè els que combreguin amb les seves idees tinguin l’oportunitat de votar-los encara que els candidats siguin fantasmes. No cardem, home! Repassant un fotimer de noms de candidats que al poble que volen manar no els coneix ni Déu, molts de ciutadans que, malgrat siguin de pagès, els hi donen cent voltes a segons quins polítics manefles, se’n fan un tip de repetir sorneguers, la mateixa cantarella: “ja et conec herbeta, que et dius marduix!”         
           

I és que en alguns districtes, una llista amb un sol vot pot caçar un regidor. I sempre hi ha algun elector despistat que vota un ectoplasma, enlluernat per les sigles de la papereta. De totes maneres, de tant en tant es dóna el cas que a aquestes llistes de pacotilla no les voten ni els candidats o, com va passar una única vegada, que cap elector anés a votar i, per tant, a aquell poble amb orgull s’hi va registrar un cent per cent d’abstenció. La qual cosa no va servir per res, ja que cap dels bergants mercaders de la democràcia es va picar el pit penedit i demanant perdó. A Berga, precisament, el mateix PP que segons la mentidera presidenta regional, l’Alícia de les mil cares, va assegurar fa quatre anys que mai més el seu partit faria pam i pipa a les bones pràctiques democràtiques, la Junta Electoral no ha tingut més remei que anul•lar-los la llista per potiners:  el número 5 no figurava al cens i el substitut resulta que era un galtes que també es presentava per UPyD al Ferrol. Però què us hi jugueu que al final tot quedarà en un no res i els populars que s’han enganxat els dits en semblant tripijoc, apedaçaran l’esguerro amb tota la cara i encara trauran pit dient que són els més honrats de la terra. I la Junta electoral mirarà cap a una altra banda, per no muntar un salt de plens fora de temporada. Ara bé, si entre tots els fantasmes que s’han presentat a fer el ridícul per treure les castanyes del foc a partits poc ètics, s’hagués de premiar el més esperpèntic de tots, a la meva manera de veure aquest “honor” li correspondria al diputat pel PSC Joan Canongia, fins fa poc primer secretari de l’agrupació socialista de Manresa, que es presenta per alcalde als Omellons. Donant-li el benefici del dubte, perquè el conec i sé com brama contra la corrupció, quan ho vaig llegir vaig pensar que potser una seva àvia procedia d’aquest simpàtic poble de les Garrigues. Però el propi honorable personatge, en una entrevista a TV3, em va desmuntar l’argument benpensant en confessat que dels Omellons només sap que es terra de bon vi i bon oli, malgrat no l’hagi tastat mai. I que si li fa el favor al partit, és perquè li van demanar i ell, com a bon i veterà militant, no els podia fer un lleig. Em sembla que més d’un als Omellons ja l’espera amb candeletes per donar-li la benvinguda que es mereix: “ja et conec herbeta, que et dius marduix!”    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada