MANTERS: DE VENEDORS D’ARTESANIA A CAMELLS DE MERCADERIA FALSIFICADA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (diumenge 11 agost de 2019)

Quan trenta anys enrere uns exemplars de pura raça africana van aparèixer per les zones turístiques o en alguns indrets estratègics per a la venda ambulant de les grans ciutats, aquell fenomen comercial atípic es va considerar exòtic, i amb més o menys reticències per part d’alguns que potser miraven més enllà del nas i no es conformaven amb la simple anècdota més o menys simpàtica, la venda d’artesania dels seus països d’origen no va semblar als comerciants del país una competència deslleial ni un perill immediat per a llurs negocis. Però, vet aquí que transcorregut un cert temps de convivència en pau entre el comerç convencional i les paradetes dels artesans “negres”, la treva es va enterbolir, en augmentar de manera notable el cens de venedors amb individus magrebins o sud-americans que havien substituït la mercaderia artesana inicial per objectes de marca – ulleres, bosses, mocadors, camises, bruses, etcètera -, manifestament falsificades, en el millor dels casos. Perquè els experts en aquesta deriva comercial atípica sospitaven que també s’oferien, barrejades amb les imitacions, peces autèntiques que havien estat robades.

De manera que aquells primitius negrets i negretes, que posaven a la venda l’artesania que aparentment treballaven des de casa estant amb la col·laboració de tota una família que malvivia d’aquella industria manual improvisada, varen veure’s desplaçats i absorbits per una nova generació d’immigrants econòmics procedents de qualsevol banda, disposats a col·locar les falsificacions amb les quals una màfia organitzada de fabricants sense gaires escrúpols volien envaïr els mercats turístics d’arreu del món, amb la complicitat de consumidors atrets per les gangues que podien trobar a quatre passes de les botigues capitalistes que, pel mateix gènere demanaven un ull de la cara.

Per tant, aquells negrets artesans mig estimats d’ahir s’han transformat en el manters delinqüents i blasmats d’avui, per tres raons fonamentals: l’existència d’una industria mafiosa que produeix i distribueix falsificacions d’articles de moda a gran escala, la complicitat d’uns consumidors àvids de fer la patota al comerç legal comprant a preus de saldo articles aparentment “iguals” de guapos que els de marca i l’existència creixent de galifardeus disposats a traficar tot el que faci falta per sobreviure en països incapaços d’acollir en condicions humanes la immigració que els desborda tots els esquemes de solidaritat per manca de previsió

En conseqüència, a la meva manera de veure, aquest problema dels manters cada dia es podrirà i corcarà més la bona convivència ciutadana en matèria de civisme i seguretat mentre no es busquin alternatives més sostenibles que les de combatre aquest problema social amb imaginació i no amb repressió, perquè, desenganyeu-vos-en: no hi ha prou policia per aturar tots els dies de l’any la marea de misèria que alimenta el manterisme.

Si de veritat se li vol tallar el coll al drac, s’ha d’agafar el toro per les banyes i deixar-se de punyeteries polítiques: començant per desemmascarar els centres de producció de les falsificacions i les xarxes de distribució; regular la immigració il·legal sense contemplacions, desmantellant totes les ofertes de treball de l’economia submergida, garantint el permís de residència i treball per guanyar-se la vida dignament a tothom que vulgui treballar honradament, suprimint tan aviat com es pugui les diverses versions de caritat institucional o no, perquè per merèixer de veritat el carnet de “país acollidor” hem d’estar en disposició d’oferir als immigrants casa on estar-se, feina que els permeti guanyar-se la vida i educació que els ajudi a integrar-se per contribuir a fer més gran el país d’acollida. Els immigrants s’acullen i integren amb infraestructures sòlides per viure amb dignitat amb els seus propis mitjans, no amb plataformes solidàries per ajudar-los a sobreviure gràcies a la caritat. Mentre a la immigració que pretenem acollir no li oferim altra alternativa que parar la mà, bona nit cargol!