PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 6 agost de 2019)
La Mei vivia sola, de lloguer, amb el seu gat Horaci,
en un pis nou de trinca, auster d’escassos noranta metres quadrats, supervivent
d’una de les darreres promocions immobiliàries que no va arrossegar a la
fallida la crisi de la bombolla. La Mei treballava al jutjat com a agutzil i,
pràcticament, no parava a casa des de dos quarts de vuit del matí fins a
darrera hora del vespre, que hi tornava per passar la nit; de manera que
l’Horaci se les campava com podia durant tot el dia, escorcollant el pis per si
trobava quelcom que l’ajudés a distreure’s en comptes de fer el mandra
rebolcant-se al llit de la seva mestressa o al sofà de la sala d’estar, quan no
s’aventurava a fer alguna ronda pels voltants, aprofitant la temptació d’una
finestra que la Mei sempre deixava entreoberta perquè el pis respirés.
El gat ja ho sabia que tenia prohibit d’escarxofar-se
damunt del llit o d’anar-se'n a fer el bandarra pel carrer, però eren les dos
úniques rebequeries al seu abast per fer palès a la Mei, quan arribava a les tantes,
que no li agradava viure sol. Però la Mei ho tenia complicat, de moment, per
passar més hores a casa, ja que després de fer el seu torn, menjava
d’esgarrapada al bar dessota mateix dels jutjats, i a quarts de quatre enfilava
la carretera, per assistir a classe a l’acadèmia de Barcelona que la preparava
per aprovar les oposicions de secretaria judicial. Per tant, quan tornava al
seu pis, a vegades havent fet un mos i tot en plegar de l’acadèmia, ja no li
quedava ni esma per jugar una estona amb l’Horaci, abans de posar-se al llit;
això sí, quan s’hi ficava permetia que el gat li escalfés els peus.
Al costat del bloc on vivia la Mei, hi havia dos o
tres casetes velles, de planta baixa, tancades en espera de l’enderrocament per
construir-hi uns pàrquings. Bé, tancades en teoria perquè a la barraca de
l’esquerra s’hi havien ficat feia dies uns quants okupes, acompanyats de mitja
dotzena de gossos que molestaven els veïns amb les seves bordades, raó per la
qual foren denunciats de moment sense gaire èxit, perquè es diu que si els
okupes cuiden animals els tràmits per desnonar-los es compliquen. Bé, us
explico això dels okupes perquè l’Horaci, en una de les seves excursions, se'n
va fer amic d'ells i dels seus gossos, un misteri que seria digne d’estudi perquè
no és normal que gats i gossos s’entenguin. Però com que aquesta és la
realitat, ja les esbrinarem si per cas un altre dia les circumstàncies de
l’estranya convivència. El cas és que l’Horaci es va curar de la tristesa i
melangia en enyorar-se de la seva mestressa sempre absent, distret i acompanyat
per tota aquella trepa.
En principi, la Mei no se’n va adonar de les escapades
de l’Horaci perquè quan tornava sempre el trobava esperant-la miolant, però dos
o tres setmanes després de la primera visita a casa dels okupes, l’Horaci va
decidir quedar-s’hi a viure definitivament. La Mei el va buscar per tot arreu
sense treure’n l’entrellat, fins que un dia va descobrir que el gat no li havia
fet el salt sinó que l'havien segrestat. Armant-se de valor, doncs, va anar a
trobar els okupes, que en conèixer la seva protesta li varen assegurar que ells
no en tenien cap culpa que l’animal hagués decidit mudar-se a la comuna, i que
era ben lliure de tornar a casa amb ella quan volgués.
La Mei, aleshores, va cridar l’Horaci, el qual després
de fer-se pregar una mica, al final se li va acostar desdenyós, i després de
mirar-se-la amb cara de pillo va girar cua, posant-se a fer festes als seus
nous amics. Fins i tot li va semblar a la Mei, que s’entenia amb un gos que
feia cara de bonifaci. En vista del panorama, li va dir al jove l’okupa que se
l’escoltava, que li baixaria tot l’aixovar de l’Horaci envistes que el gat
preferia estar-se allà baix com un pòtol, envoltat de gent, que no pas com un
rei fotent-se de fàstic tot el dia al seu pis. El jove okupa es va arronsar
d’espatlles i se’n tornà cap a dintre, com dient: ja vos ho fareu!. L’Horaci,
qui sap si el primer gat okupa de la història, ja no va sortir ni a dir-li adeu
a la seva ex-mestressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada