VACUNES, PACIÈNCIA I UN EXEMPLAR DE L’ALCORÀ A LA MALETA, PER SI DE CAS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 4 de juliol de 2016)

● VACUNES, PACIÈNCIA I UN EXEMPLAR DE L’ALCORÀ A LA MALETA, PER SI DE CAS.- Cada vegada ens ho compliquen més per viatjar: ara, a part de posar-te les vacunes recomanades per si et pica algun papus o menges o beus alguna porqueria, i de penjar-te al coll un escapulari de sant Job, per si et perden les maletes o s'han polit la plaça comprada per al vol low cost, també cal que tinguis a l’abast de la mà un exemplar de l’alcorà en previsió que, si t'ensopegues enmig d'algun atac terrorista puguis sortir-ne sa i estalvi, recitant uns quants versets de la bíblia islàmica. Perquè aquests gihadistes segons com, si no et pelen de cop a les primeres de canvi, es prenen la molèstia de fer una preselecció entre les candidates a víctimes, en funció de si són infidels o simpatitzants. Tot un detall de merda, abans de fotre’t un tret al cap. De manera que, segons diuen els operadors turístics, la gent s’ho pensa dues o tres vegades, abans de contractar les seves vacances a països que estiguin a la llista negra dels que mouen els fils del terrorisme o de la revenja. Però el que no sé si sabeu és que els que fan més un pas enrere són els que, per una raó o altre, podríem classificar com a “conservadors”, en tota l’extensió de la paraula. Ep, que “conservador” no és sinònim de “carca”! Ho aclareixo, perquè sovint es tendeix a simplificar massa determinats aspectes semàntics.

Diguem que a la meva manera de pensar, l’etiqueta de “conservador” li escau a aquell que té quelcom per perdre i, sobretot, que s’hi ho perd no n’està segur de tenir prou força, temps o recursos per tornar-ho a recuperar. Una definició que exclou els joves i alguns no tan joves, que encara s’ho pensen que ho són. Aquests col·lectius, segons els operadors turístics, no s’han deixat acollonir i s'apunten a l’aventura com a la seva edat havien fet els seus pares i els seus avis, ja que malgrat els escarments, els desenganys i algunes desil•lusions, totes les generacions repeteixen si fa o no fa les mateixes “bestieses”. L’única cosa que ha canviat, és que potser la joventut d’ara, encara que mai ho confessarà, inconscientment va amb peus de plom i es malfia una mica més de qui se li acosta. No sé si aquest canvi serà per bé o per mal, és a dir: si s'era més feliç tirant-se de cap a l’aventura, sense preocupar-se de res o anant en compte.

El cas és que molta gent no s’arronsa perquè sigui més perillós que abans anar a veure món o perquè et perdin l’equipatge o per quedar-te a terra com un mussol. De tots aquests inconvenients que són certs i greus, molta gent en passa sense prejudicis, justificant el seu tarannà amb un raonament que diuen tenir clar: “tots estem a mercè de l’atzar, per les coses bones o per les dolentes, i no ens podem pas tancar a casa per por que ens en passi alguna, perquè si és el destí la teulada de casa ens pot caure pel cap”. L’atzar és tan frívol, irònic i imprevisible que la setmana passada, per exemple, a l’atemptat de l’aeroport d’Istanbul, entre els cossos massacrats hi havia el d’un metge tunisià – Fathi Bayoudh –, que havia anat a recollir alegre com unes pasqües la seva dona, per tornar a casa junt amb el seu únic fill, també metge, rescatat de l’EI. És mereixia aquell pare eufòric per haver retrobat el fill pròdig que s’havia enrolat a l’Estat Islàmic i se n’havia desdit, que l’atzar fos tan cruel? Per aquesta raó, els operadors turístics es refien de que l'atzar està més boig que un llum i, una mica cínics, insinuen que no cal pensar-hi que pugui tocar-te a tu. Però per si de cas, tenen exemplars d'Alcorà a disposició dels clients que els hi demanin. No us en rigueu, les nostres àvies enganxaven a la maleta una estampa de la marededéu a qui tenien devoció.