S’HA D’ANAR AMB UN PARELL D’ULLS BEN OBERTS PERQUÈ NO ET FOTIN.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 13 de juliol de 2016)

● S’HA D’ANAR AMB UN PARELL D’ULLS BEN OBERTS PERQUÈ NO ET FOTIN.- La picaresca dels llatins és proverbial en la nostra cultura domèstica, però des de l’arribada de tants nouvinguts que la saben més llarga i tenen la mala llet més entregirada que els d’aquí, s’ha d’anar molt amb peus de plom i amb els ulls ben oberts abans d’acceptar qualsevol oferta, proposta o ajuda desinteressada de desconeguts “amables”, perquè, d’una manera o d’una altra, ens acabaran aixecant la camisa. El problema, però, no ve de que siguin els quatre pòtols de sempre els que pretenguin ensarronar-nos, sinó que des de departaments de màrqueting d’algunes empreses amb patxoca i suposat prestigi, uns cada vegada més embogits executius agressius, trepitgen totes les ratlles vermelles de l’ètica, de la prudència i fins i tot del bon gust per aconseguir el trofeu de “tauró comercial del mes”, manegant la bona fe i la confiança del col•lectiu consumidor. Ahir mateix, sense anar més lluny, vaig quedar-me bocabadat davant la pocavergonya d’un gran hipermercat, amb nom d'accent francès que no us revelaré, quan entre el grapat de vals per promocions que em varen carregar al passar per caixa, en un dels papers que vaig signar en prova de recepció. em comunicaven una ximpleria com aquesta: “Le entregamos las nuevas bases del Club equis, que serán aplicables si, en el plazo de 30 días desde su recepción, no recibimos notificación en contra por su parte o sigue utilizando su tarjeta del Club”. La presa de pèl i la manca de respecte al client que suposa aquesta nota, ja comença per afirmar que he rebut unes “bases” que no he vist mai ni en pintura, però la mala baba del comunicat continua “obligant-me” a que si no m’interessen les noves condicions que em volen encolomar, per seguir fent ús de la targeta del seu Club comercial, he d’enviar una carta a Madrid fent-ho constar, acompanyada d'una fotocopia del DNI. Què s’han pensat aquests impresentables borinots, que a sobre de canviar-me unilateralment les regles de joc d’una de les seves joguines per fer-me gastar més diners, amb l’excusa d’agrair-me que no els hi faci el salt a la competència, he d’esser jo qui mogui fitxa si vull negar-me a que em donin pel sac?

Tanmateix, un sistema similar és el que fan servir infinitat d’empreses de tota mena per aprofitar-se de les dades personals i confidencials que per causa d’una relació comercial, sovint esporàdica, el consumidor confia a l’establiment o inclús a un simple professional dispensador de serveis, amb el clar objectiu de comercialitzar-les indiscriminadament, sense control ni aturador, a partir d’uns bancs de dades farcits d’informació piratejada a mansalva i amb traïdoria. Qui sap si no ha arribat l’hora de que els consumidors ens tanquem en banda i, com el mític Llach, cridem als quatre vents que la gallina ha dit prou i que cap gran germà que de nosaltres se’n vulgui aprofitar, tindrà cap més ou calent. Au va! Qui comença a plantar-los cara?... Si no m’ho miro de gairell i no vaig errat de comptes, la cua dels crítics actius no fa gaire llevada. Potser és que a les gallinetes ja els hi està bé fer de gallina tota la vida, sense complicar-se-la i parant la mà per recollir les engrunes del negoci que els executius agressius fan a l’esquena dels bonifacis com tu i jo...