PROPOSTA DE REFLEXIÓ
(divendres 1 de juliol de 2016)
● A PROPÒSIT DEL “GRACIES” DE
BUD SPENCER.- Confesso que mai he vist morir-se’m ningú davant meu i, per tant,
no he estat mai dipositari d’últimes paraules. Però sempre he sentit curiositat
per les darreres paraules que la història i la xafarderia necròfila posa en la
boca de gent molt coneguda i, francament, m’he preguntat més d’una vegada si en
un moment tan delicat com el del traspàs, a tantes celebritats com ens recorden
les seves paraules de comiat com si fossin una meravella d’erudició, els hi
quedaven ànims i humor per parir frases lapidàries. Ja em perdonareu, però no
m’ho acabo de creure; sobretot quan es tracta d’una frase rodona, amb la qual
observació no vull dir que sigui una invenció benintencionada de amics o familiars;
inclús potser allò que diuen va pronunciar aquella patum a les portes de la
mort, en realitat va ésser unes quantes hores o dies abans. En canvi, si només
es tracta d’una paraula, la cosa ja pinta diferent. Per exemple, el “gràcies”
amb que diuen va dir adéu a la vida l’actor Bud Spencer me’l crec, malgrat no sapiguem
a què es referia concretament quan donava les gràcies i, en aquest sentit,
totes les especulacions estan obertes. El que és evident, és que agraïa a algú
quelcom. Però també qui sap si, simplement, donava les gracies per haver viscut.
Quina imatge més potent, aquesta d’agrair la vida que has tingut, quan estàs a
punt d’estirar la pota! En el cas d’en Bud, en tot cas la vida no va el va
passejar, precisament, per un jardí de flors i violes sinó que, com li passava
a les pel•lícules que el van fer cèlebre, se la va haver de guanyar a trompades,
cops de colze i algun renec, com passa a molts d’altres. Seria molt maco,
doncs, que s’hagués estat morint donant les gràcies per haver viscut, com volen
donar-nos a entendre els seus biògrafs i periodistes roses. Però i si només donava
les gràcies per anar-se’n d’una vegada d’aquest món? Ho carai, és una altra
possibilitat! Com ho veieu? Per quina versió us decanteu? Si hi penseu una
mica, encara que no ho sembli a primera vista, aquesta reflexió que sembla una
ximpleria és una bona provocació a les neurones un dia xafogós de ple estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada