QUE NO EM FACIN RIURE, AMB TANTS ESCARAFALLS I ESQUINÇADA DE VESTIDURES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 20 de juliol de 2016)

● QUE NO EM FACIN RIURE, AMB TANTS ESCARAFALLS I ESQUINÇADA DE VESTIDURES.- Quan s'esta en política, s’ha d’estar disposat a anar-te’n al llit amb tothom, sempre que la rebolcada s’ho valgui. I qui digui el contrari és que no sap de què va aquest negoci de fer avenir vuits, nous i cartes que no lliguen. Que tiri la primera pedra el partit polític que sigui innocent d’haver fet el salt als que el varen votar i als seus propis socis circumstancials. En política no hi ha idil•lis eterns, tots els casaments són de conveniència, i si gratéssim bé algunes relacions hi trobaríem més d’un cas de bigàmia. Per aquesta raó, em costa de creure que polítics amb experiència es facin creus de les parelles de ball que han escollit alguns, en l’obertura de sessions de ball del Congrés dels Diputats. Particularment la jugada que les escorrialles de Convergència han fet d’amagatotis, per apuntalar el PP en la direcciió cómoda dels debats de la Cambra, no ha agradat a ningú però l’ha entesa tothom: per aconseguir grup parlamentari i la dotació econòmica que hi penja calia passar pel llit d’en Rajoy, i encara que fos tapant-se el nas o els ulls, el cas és que el coit contra natura s’ha consumat. I que el rialler i enigmàtic diputat Homs ja està a punt de passar per caixa per cobrar la feina. No cal que us digui que ha agradat ben poc aquesta capbussada a la mateixa parròquia convergent, que no n’està orgullosa de que s’hagi fet el pena d’aquesta manera, però no és tan estrany tenint en compte que tota aquesta canalla que en els bons temps se la coneixia i respectava com a “minoria catalana”, són deixebles avantatjats d'aquell president Pujol que tot li estava bé mentre caiguessin peixos al cove.

A la meva manera de veure, però, el que més m’amoïna de tot plegat és que sobretot ERC, per exemple, s’esquinci el vestit i titlli per boca de l’arrauxat Tardà i del seu escolà, en Rufian, quasi de pocavergonyes als convergents per haver-s’hi posat bé amb el PP, quan en ocasió del ball anterior els republicans varen fer el mateix amb el PSOE, i per idèntica paga o suborn, si voleu parlar clar: el reconeixement com a grup parlamentari. I és que de la mateixa manera que la política fa estranys companys de copes o de llit, també és un niu d’hipocresia i de contradiccions. Què va haver de fer el president Mas per no anar-sen al llit amb la CUP? Doncs fer el pas al costat, que traduït al japonès vol dir l’haraquiri. I què haurà de fer JxS perquè la CUP voti favorablement la moció de confiança al president Puigdemont? Doncs tots els papers de l’auca, si convé esmenant el cèlebre full de ruta que, segons es va dir, tant havia costat consensuar amb socis transversals. Però tot té un preu en política i qui el posa, com no pot ser d’una altra manera, és el que per insignificant que sigui la seva representació parlamentària té la capacitat de seduir les majories escarransides i portar-les a l’hort. Què hi farem!