LA PINK ECONOMY, DESBANCARÀ EL ROMANTICISME DELS ARCS DE SANT MARTÍ?.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 2 de juliol de 2016)

● LA PINK ECONOMY, DESBANCARÀ EL ROMANTICISME DELS ARCS DE SANT MARTÍ?.- En plena setmana de l’orgull gai potser us pot interessar considerar que els diners que mou el col•lectiu LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals) no ha parat de créixer els darrers anys. Per a la majoria d’ells – els "poca-roba", com passa en tots els col•lectiu són l’excepció que confirma la regla -, la crisi econòmica ha passat gairebé sense deixar-los empremtes, i els operadors econòmics arreu del món se les prometen molt felices a cada nova festa de l’orgull gai. Algú va dir que una manera de sentir-se eterns era buscant els valors absoluts, qui sap si per aquesta raó les enquestes que el mateix col•lectiu encarrega i divulga per fer-se notar, assenyalen que entre el 5 i el 7% de la població mundial és homosexual. Encara que sembli poc, estem parlant d’uns 700 milions de persones, l’equivalent a dues vegades la població d'Europa. A la meva manera de veure, però, el tant per cent no reflecteix la realitat perquè no comptabilitza aquells que continuen amagant-se dintre l'armari: uns per vergonya i molts altres per pura por, perquè els hi va la vida. Ara bé, aquest col•lectiu aflorat mou a l’ombra més poder i diners del que us imagineu. Als Estats Units, que de comptar faves en saben una estona, el que podríem considerar “mercat arc de sant Martí” té un valor de més de 740.000 milions de dòlars. I a Espanya, que no hi toquen vores de moment, els entesos xifren la pink economy en uns 72.000 milions d’euros, i el col•lectiu autòcton l’estimen en uns tres milions de persones. Com diria en Pla, en el seu vocabulari col•loquial d’estar per casa: “molt de cuidado!”

Tanmateix, no es pot menystenir la influència del col•lectiu com a grup de pressió organitzat. L’existència dels lobbies constitueix un important fenomen en les democràcies anglosaxones, si bé encara treu el cap de les beceroles a casa nostra. No cal fer-vos cap dibuix, és clar, per capir quina és la finalitat d’un lobby: la comunicació amb agents o representants polítics amb l’objectiu d’influir en la presa de decisions públiques en favor dels seus interessos. Per tant, tot i ser legals, no es pot ignorar que la influència indeguda dels lobbies constitueix un perill real per al bon funcionament de la democràcia i un factor de risc de corrupció... Però això són figues d'un altre paner, que potser tocarem un altre dia.... Segons els entesos en el món LGTB, s’afirma que els membres del col•lectiu, sense tenir les mans foradades, la veritat és que no els hi ve d’aquí a l’hora de gastar. Una consultoria especialitzada en el món empresarial gay-friendly – Diversity Consulting -, explicava fa poc que “no és que els gais siguin més rics, simplement és tenen més diner disponible i que no escatimen ni regategen a l’hora de donar-se un gust...” Ara bé, tingueu en compte que els que desfilen avui i desfilaran aquesta setmana pels carrers de moltes capitals, darrera una pancarta reivindicativa i fent ostentació de la seva condició, no encaixen del tot ni representen amb aquesta definició de la pink economy. Per aquesta raó, les manifestacions una mica esbojarrades no són ben vistes per l’establishment. I és que com amb tantes coses d’aquest carai de món, el caler marca diferències, fins al punt de que es corri el perill de que dilueix com un detergent vulgar el romanticisme d'un moviment que, enlloc del color del dòlar o de l’euro, prefereix orgullós el de l’arc de sant Martí.