PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres
6 de juliol de 2016)
● NO US SEMBLA QUE ESTÀ MÉS
PROTEGIT L’INCÍVIC, QUE NO PAS EL FAN DEL CIVISME? – És frustrant, però cada
dia que passa tinc aquesta sensació. I no em fa sentir bé, perquè si fos certa
la meva impressió, voldria dir que la democràcia i la justícia tururut viola.
Quan als ajuntaments tripartits els hi va agafar la febrada de les ordenances
de civisme, gairebé es podria assegurar que entre ells es van establir
vertaderes competicions per veure qui la deia més grossa i qui lligava els
melics més rigorosament. Jo mateix vaig participar directament en la comissió
del meu poble que donava idees per parir una ordenança que n’hi hagués per
llepar-s’hi els dits, però als pocs dies que trenques aigües la partera, i el
regidor o regidora de participació ciutadana comuniquessin la bona nova del
part de un model d'urbanitat que portava el pa de la convivència ciutadana sota
l'aixella, des de l’oposició varen fer sonar els primers esquellots, i allò que
en se'n diu “el poble”, va començar a ensumar-se que a l’hora d’aplicar
l’ordenança dels pebrots, el més calent estaria a l’aigüera. Perquè la mare
dels ous de les ordenances de civisme és que costa Déu i ajuda de fer-les
complir, sent els primers que es desinflen precisament els teòrics
representants de l’autoritat. I no pas perquè facin objecció de consciència o
siguin uns mandres, sinó perquè quan tocaria mullar-se els polítics donant
suport incondicional als executors de la norma escrita, prefereixen per
conveniència, covardia o frivolitat mirar cap a un altra banda i fer-se el
desentès. Cal que posi exemples d'incompliments flagrants? Em sembla que no,
que tots n’anem servits de desenganys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada