TENIR UN RACONET A ANDORRA

Tinc la sensació que si els teus pares no et van deixar un raconet  a Andorra per si tenies un mal de ventre, no tens prou classe per ser considerat membre oficial de l’establishment. I és que sempre que s’enxampa gent trascolant quartos des del país dels pirineus al principat o viceversa, l’excusa que més sovinteja, a part de tirar pilotes fora, es fer veure que no es tracta del que sembla - una evasió d’impostos o un joc de mans amb diner negre -, sinó de retirar un pessic de la guardiola familiar per passar les festes, per donar-se algun caprici o per pagar una despesa imprevista, igual com fem els ciutadans sense pares o avis previsors, que cada dissabte ens hem d’acontentar munyint el caixer automàtic del costat de casa nostra. És clar que Andorra queda una mica més lluny que el caixer del barri, però la gent amb pedigrí i previsora sap que no és recomanable tenir totes les pomes en el mateix cistell i, per tant, els que s’ho poden permetre en posen unes quantes a la cambra frigorífica del país veí, si és que no s'atreveixen a anar més enllà per aprofitar l'excursió. Tota aquesta història treu cap perquè ahir, com se sap, a la jurista Pigem, que s’asseu al Consell del Poder Judicial i ha de vetllar perquè tots siguem honrats i la justícia estigui ben repartida, se la va pescar in fraganti després d’una escapada amb sa germana a Andorra, carregades amb uns quants euros més dels que es podrien considerar normals. La senyora està molt enrabiada tant perquè la quantitat arreplegada en prou feines frega el límit legal i, per tant, no calia fer-ne tanta xerinola, com per la publicitat negativa per a la seva reputació que se n’ha fet d’un incident domèstic segons ella sense importància. Jo la comprenc, pobre senyora, ja que ha de ser molt emprenyador que el mateix dia que es feia una acapte per alimentar quasi mig milió de pobres, transcendeixi que has anat a treure vint mil i escaig d’euros del compte de la mare per tenir xavalla de butxaca per a les festes nadalenques. Però la qüestió no és ben bé aquesta, sinó el mal efecte que fa tal com baixen de tèrboles les aigües, que a algú tan significat no li mereixin prou confiança els bancs del barri i hagi de tenir un raconet amagat a Andorra per si de cas. De totes maneres, no us en rigueu per sota el nas de la relliscada de les germanes Pigem abans de preguntar-vos, amb la mà al cor: ¿si poguéssim, no ens agradaria de tenir un raconet a Andorra? Francament, em consta de coneguts molt íntegres que veient com ho pelen els que haurien de donar exemple, es pregunten si no estan fent el passerell. I, per acabar, una consideració morbosa i un pèl perversa: ¿s’han preguntat les germanes Pigem si les varen enxampar per atzar o algun esperit sant va inspirar els perdiguers? No sé si pot significar alguna cosa que qui ocuparà la vacant de la senyora Pigem, representant de CIU al Consell, serà un altre jurista de reconegut prestigi proposat pel PP. Qui lo sa!, com diria el mestre Maquiavel.