Follow by Email

divendres, 26 de desembre de 2014

ENS HAN APUJAT EL SMI I LES PENSIONS. VISCA LA PEPA!

El govern del president amb cara de viatjant de gra cuit, ha apujat a la tropa el salari mínim de 3 euros mensuals, deixant-lo en 648 euros. Tenint en compte que aquest home té prou cara per  presentar-nos arreu on va com la desena potencia industrial del món, i que fanfarroneja d'ésser Espanya l’economia europea que lidera la sortida de la crisi amb una expectativa de creixement del PIB superior a la resta de companys de fatigues comunitaris, en qüestió de SMI tothom ens passa la mà per la cara amb escreix i només “potencies” com Grècia, Portugal, Estònia, Montenegro o Eslovàquia ens van a la saga. Per tant, quan avui el govern ratifiqui en consell de ministres aquesta mena d’enèsim escarni il•lustrat a la indignada ciutadania, suposo no esperarà que li fem l’ona i l’eixordem amb un eufòric: Viva la Pepa! Si, a més a més, té la barra d’arrodonir la innocentada apujant 2 euros al mes les pensions contributives, no pot esperar que els "agraciats" saltem d’alegria. L’única manera que els governants tindrien de guanyar-se la confiança del poble pelacanyes, seria que ells fossin els primers en donar exemple d'economia domèstica, fent equilibris uns quants mesos amb els sous i pensions de misèria que encolomen per decret-llei a la majoria de la població. Aleshores sí que ens podrien donar lliçons, però mentre l’establishment polític i financer tingui la menjadora a part del poble no hi ha cap possibilitat d’entesa, ni de que els que remenen les cireres comprenguin l’emprenyament que enceben apujades tan ridícules. La qüestió és fins quan aquests greuges enlloc de fer girar la truita, a l’hora de la veritat, els votants seguiran fent cas a aquella vella dita dels pobles sotmesos: val més boig o lladre conegut que boig o lladre per conèixer. En països on l’establishment acomodatici ha convertit el bipartidisme en bíblia, poques vegades les urnes han passat per l'adreçador els ineptes i corruptes, ja que els canvis de govern alternatius, en definitiva no han servit per gaire més que per consagrar i fer bona aquella altra dita popular, pastada des de l’experiència i la saviesa múrria de la gent gran: uns altres gossos, però amb els mateixos collars. És a dir: no ens en refiem massa de que els savis que hagin de venir, a la llarga ens treguin les castanyes del foc de franc. I no barrinem tant, que prou feina tindrem aquest sant Esteve per quadrar els números de com administrarem els 2 euros mensuals que hem d'agrair a la generositat del nostre inefable viatjant de gra cuit i quant d'aquesta fortuna, després de tapar forats, ens quedarà per a llaminadures.        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada