Follow by Email

dijous, 25 de desembre de 2014

TENDRESA I SENTIMENTS PER AMOROSIR LA PUDENTA REALITAT

El papa Francesc en la seva prèdica a la missa del gall ha clamat pel retorn de la tendresa, per combatre l’aspror creixent de les relacions humanes. I el cap d’estat espanyol, que s’estrena com a nou protagonista del tradicional “missatge de Nadal del rei”, amb un discurs una mica menys arnat que els que en anys anteriors pronunciava el seu pare, potser barrejat el "suc" amb suades bones intencions, però sense el "bruc" que servís de revulsiu de veritat. No n’hi ha prou amb reconèixer que el problema que l’Estat té a Catalunya no és només econòmic, sinó sobretot sentimental. Aquesta inèdita afirmació hagués pogut servir mesos enrere com a un bon punt de partida per iniciar un diàleg honest, però avui i en llavis d’un rei presumptament tutelat des de la Montcloa perquè no desafini, té poc recorregut; inclús, com han fet algunes editorials de premsa es pot interpretar de maneres contradictòries. En canvi, la crida a “fer un esforç lleial i sincer perquè no hi hagi fractures entre ciutadans”, sembla més dirigida als sobiranistes que no pas als unionistes, ja que no ve de nou que a la Corona que, en teoria i com a mínim hauria de mantenir-se neutral en un litigi tan antic, se li noti que pensa que de la trencadissa que hi pugui haver només en tindran la culpa els catalans. Malgrat els bons consells de Francesc, doncs, amb tendresa no sempre n’hi ha prou per evitar que els eixos grinyolin i el carro es precipiti pel pedregar. La realitat és molt tossuda i pudenta, per desgràcia, i ni el dia de Nadal estalvia als ciutadans notícies tan poc edificants com aquestes: els Nuñez, pare i fill, després de 38 dies a la cangrí dels vips, ja són al carrer amb el tercer grau, i si bé pot tenir una dispensa en el cas del pare, en que es basa el peixet penitenciari a favor del fill?; la capellanada de la Corunya que tutela Caritas, ha permès que un fulletó editat per aquesta institució, en teoria interclassista, distingeixi els seus parroquians entre “gent normal” i “gitanos”; o que les xarxes socials properes a periodisme de brossa ignorin la invitació a la tendresa del papa, i escampin a tort i a dret la barroera nadala  que la Pantoja ha "creat" des de la presó. Però de totes les notícies singulars que porten avui els diaris, em quedo amb el gran titular a la portada de l’antic diari conservador i catòlic francès, Le Figaro, referit a la teoria d’un tal Frédéric Picard, que posa en dubte que l’infant Jesús, la icona del cristianisme, hagués nascut precisament el 25 de desembre. I, tanmateix, no em puc estar de fer constar que el principal diari bonaerense, “Clarin”, avui ha aparegut farcit de reclams del Banc de Sabadell promocionant Fons de Pensions, deu ser perquè els argentins veient com fa tentines el futur de les seves jubilacions públiques, posin les barbes a remullar com han tingut de fer si us plau per força els europeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada