En els establiments comercials d’una
hipotètica Catalunya independent, el panxut pare Noel es pregunta si seguirà
acaparant el protagonisme de les festes? N’ha sentit a dir tantes darrerament
que tem que l’arraconin al quarto dels mals endreços, i que qui talli el
bacallà sigui el tió i potser, fins i tot, els reis encara que el nou estat
s’hagi cassat amb la república. No us penseu pas que sigui cap ximpleria això
que us dic, el pare Noel està realment emmurriat i ja es veu a la cua de l’atur
o expulsat del país per estranger indocumentat i sense feina. Sobretot després
que uns quants dels bocamolls deixebles de la mona Alicia i de l’eixerit
ciutadà Albert, van escampant a tort i a dret, com si no tinguessin res millor
per fer, la brama que si els de l’estelada se surten amb la seva, tothom que no
sigui català pels quatre costats les passarà tan putes quan manin els de la
ceba, que no tindrà més remei que fotre el camp d’una Catalunya independent.
Sembla que amb tota la seva retòrica, els d’aquesta colla de escalfa braguetes
tenen acollonida molta gent que creu, de bona fe, que els Rodriguez, Fernàndez,
Sánchez i companyia tenen els dies comptats quan manin els Mas, Junqueras o
Bofarulls. Però que el pare Noel també vagi de cul veient-se extradit a
Lapònia, ja passa de taca d’oli i els que no hem perdut la xaveta, a la meva manera
de veure crec que hi hauríem de dir alguna cosa. Pel que fa al pare Noel, que
no hi pateixi: en un món tan global com el que ens ha tocat viure, per bé o per
mal, les exigències comercials universals passen pel damunt de les costums
tradicionals casolanes. Però el que importa és que allò tan enlluernador i
modern que ens vingui de fora, sapiguem fer-lo conviure amb les carrinclonades nostrades. I ni ha de
ser motiu per estripar-se els vestits que un pare Noel tregui el nas a la
cavalcada dels reis amb tota normalitat, o que el tió s’assembli cada dia més a
la fesomia de l’home del trineu rebatejat pare Nadal per sentir-lo més proper.
Tanmateix, caldria que desmentíssim convincents que ningú es veurà exclòs d’una
Catalunya independent, es digui com es digui i hagi nascut a l’altra banda del
món. I que, en tot cas, els que prediquin una altra doctrina o toquin una altra
musica, siguin del costat que siguin, es poden lligar al mateix sac i posar-los
al bany maria fins que la sang els hi baixi als peus i posin una mica de
seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada