Follow by Email

dijous, 18 de desembre de 2014

PARE NOEL ENCAPARRAT AMB LA INDEPENDÈNCIA

En els establiments comercials d’una hipotètica Catalunya independent, el panxut pare Noel es pregunta si seguirà acaparant el protagonisme de les festes? N’ha sentit a dir tantes darrerament que tem que l’arraconin al quarto dels mals endreços, i que qui talli el bacallà sigui el tió i potser, fins i tot, els reis encara que el nou estat s’hagi cassat amb la república. No us penseu pas que sigui cap ximpleria això que us dic, el pare Noel està realment emmurriat i ja es veu a la cua de l’atur o expulsat del país per estranger indocumentat i sense feina. Sobretot després que uns quants dels bocamolls deixebles de la mona Alicia i de l’eixerit ciutadà Albert, van escampant a tort i a dret, com si no tinguessin res millor per fer, la brama que si els de l’estelada se surten amb la seva, tothom que no sigui català pels quatre costats les passarà tan putes quan manin els de la ceba, que no tindrà més remei que fotre el camp d’una Catalunya independent. Sembla que amb tota la seva retòrica, els d’aquesta colla de escalfa braguetes tenen acollonida molta gent que creu, de bona fe, que els Rodriguez, Fernàndez, Sánchez i companyia tenen els dies comptats quan manin els Mas, Junqueras o Bofarulls. Però que el pare Noel també vagi de cul veient-se extradit a Lapònia, ja passa de taca d’oli i els que no hem perdut la xaveta, a la meva manera de veure crec que hi hauríem de dir alguna cosa. Pel que fa al pare Noel, que no hi pateixi: en un món tan global com el que ens ha tocat viure, per bé o per mal, les exigències comercials universals passen pel damunt de les costums tradicionals casolanes. Però el que importa és que allò tan enlluernador i modern que ens vingui de fora, sapiguem fer-lo conviure  amb les carrinclonades nostrades. I ni ha de ser motiu per estripar-se els vestits que un pare Noel tregui el nas a la cavalcada dels reis amb tota normalitat, o que el tió s’assembli cada dia més a la fesomia de l’home del trineu rebatejat pare Nadal per sentir-lo més proper. Tanmateix, caldria que desmentíssim convincents que ningú es veurà exclòs d’una Catalunya independent, es digui com es digui i hagi nascut a l’altra banda del món. I que, en tot cas, els que prediquin una altra doctrina o toquin una altra musica, siguin del costat que siguin, es poden lligar al mateix sac i posar-los al bany maria fins que la sang els hi baixi als peus i posin una mica de seny.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada