Follow by Email

dilluns, 11 de juliol de 2016

TROBO QUE ANEM ESCASSOS DE LÍDERS I ENS SOBREN BRUIXOTS I PATUMS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 11 de juliol de 2016)

● TROBO QUE ANEM ESCASSOS DE LÍDERS I ENS SOBREN BRUIXOTS I PATUMS.- Em dóna la impressió que malgrat ens pensem ser tan espavilats, en democràcia encara ens queda molt de camí per córrer si no tenim clar que el lideratge polític no s’ha de confondre amb la capacitat de fer callar els altres amb grandiloqüència de pa xocat amb oli, d’enlluernar la parròquia ingènua fent creure que dintre la butxaca hi porten sempre un conillet amagat o, simplement, d'anar escalfant braguetes, com vulgarment se'n diu de vendre fum. El líder que ens falta ara mateix com el pa que mengem, per sortir-nos-en de l’atzucac tant de la crisi econòmica, que no s’ha pas acabat mal que s’expliquin sopars de duro, com del garbuix d’identitari que no acabem de resoldre, no ha de portar una vareta màgica enganxada als dits sinó que ha de tenir la convicció de pertànyer a una comunitat humana capaç de fer grans coses si trobés qui la dinamitzés, qui la convencés que només posant-hi tots el coll sense buscar excuses per seguir amb l’esquena dreta es treuen els carros dels pedregars. Un líder ha de tenir, sobretot en temps convulsos, la capacitat de saber escoltar sense prejudicis, afinant la percepció i la sensibilitat, per a no repetir els errors del passat; tenint clar que fracassar no és cap desmèrit, si s’ha provat de triomfar posant-hi els cinc sentits i sense fer trampes. Sobretot quan de les derrotes se n’aprèn, per tornar-ho a intentar amb més empenta.


A la meva manera de veure, aquí i quasi arreu, el problema que sovint patim, com a societat que reclama lideratges responsables, és que no hem entomat que perquè hi hagi bons líders hi ha d’haver primer molta gent compromesa, activa, preocupada de veritat per al futur de la humanitat i no per les quatre misèries casolanes de cada dia; és a dir: no simples badocs que el que volen, en definitiva, es anar tirant a empentes i rodolons, mentre sospiren perquè vingui algú que els hi resolgui els problemes sense haver-se d’embrutar les mans. Potser la crisi de líders s’hauria d’analitzar a partir d’aquests nombrosos col•lectius de ciutadans de totes les edats i procedències que, si bé es veritat que reclamen canvis i millores, s’arrisquen poc per aconseguir-ho quan se’ls insinua, per exemple, que han de començar canviant els seus propis hàbits de consumidors malcriats o de ciutadans al bany maria. Quan només es va a la recerca d’un líder amb l’esquena prou ampla per rebre totes les bufetades, incloent-hi les de la pròpia parròquia, quan es necessita desfogar en algú diferent de nosaltres les frustracions, potser ja tenim resposta al per què de la crisi de lideratges. D’altra banda, qui vulgui fer carrera de líder ha de tenir clar que saber escoltar no s’aconsegueix només respectant els torns de paraula, sinó configurant espais de silenci i de reflexió, des d'on rumiar què s’ha dit, per després respondre amb arguments allunyats de la bel•ligerància del que no vol ser contradit o de la prepotència del que creu que té sota el barret totes les respostes del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada