Follow by Email

dijous, 29 de gener de 2015

ENS FARAN FALTA PRESONS

Després de celebrar la victòria del Barça, potser amb una copa de més, aquesta nit he tingut un malson i he deixat el llençol i l’edredó fets un manyoc de tan donar voltes, tot plegat per una bestiesa que no m’he pogut treure del cap, des que em vaig posat al llit: ¿com ens ho farem per empresonar a tants xoriços de coll blanc, i de nous delinqüents si tira endavant la reforma més recargolada del codi penal? Les esgarrifances m’han pujat cames amunt quan una veueta punyetera em feia la guitza des del cervell, remugant una fastigosa sospita: quants llits hospitalaris se’ls hi acudirà tancar als capsigranys que ens governen per augmentar el cens de catres a la cangrí? A continuació, per acabar-me d’angoixar,  em va venir a la memòria que algú havia calculat l’altre dia que mantenir un presoner a la garjola, costa per dia als contribuents tres vegades i mitja més que el subsidi diari d’un parat. Ostres! Quan, finalment, bullint-me aquestes cabòries pel cap he aconseguit clapar una mica, el subconscient deu haver fet de les seves i enmig d’un somni intermitent, suposo que els follets del meu terrat s'han passat la nit garbellant i discutint la jugada.

El cas és que quan m’he desvetllat perquè en donar tantes voltes m’he desabrigat i tenia fred, m'ha sembrat que tenia les idees més clares i una proposta de solució per prevenir la saturació de les presons, evitant així que l’augment inevitable de la capacitat de les institucions  penitenciàries els propers mesos, sigui a costa de retallar més prestacions socials. El que han barrinat els barrufets nocturns mentre dormia i que m'han recordat al llevar-me, segons com t’ho miris no és tan forassenyat. Es tractaria de substituir el manteniment a la presó, fent parada i fonda, dels xoriços de coll blanc – per entendre’ns: polítics i funcionaris corruptes, empresaris fent-se l’espavilat burlant a hisenda, professionals de l’enganyifa abusant de la bona fe de les persones decents , etcètera... -, per una condemna més emprenyadora i contundent: fer-los-hi restituir fins a l’última engruna la “pasta” robada, amb interessos inclosos, i dedicar-los a purgar la seva pocavergonya fent treballs comunitaris productius per rescabalar la societat dels danys i perjudicis. Aquesta condemna seria revisable en funció de la sinceritat del seu penediment. 

D’aquesta manera els contribuents s’estalviarien que a sobre de ser cornuts paguessin la dispesa d’aquests xoriços, en presons que no tenen res a veure amb les masmorres de temps reculats, i que es tornessin els diners per primera vegada. A aquest programa rehabilitador s’hi podrien apuntar voluntàriament tots els xoriços “normals”, sempre que no tinguessin tacades les mans de sang o de violència. Aleshores, les presons potser es podrien reservar pels delinqüents de veritat, i sense tanta saturació de xoriços, potser la rehabilitació seria possible d'una vegada...


Plego, d'aquesta xarrameca i em vaig a prendre la febre...     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada