Follow by Email

dilluns, 28 d’agost de 2017

QUÈ VOLEM DIR, QUAN DIEM QUE ELS FORASTERS S’HAN D’INTEGRAR?-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 29 Agost 2017)

QUÈ VOLEM DIR, QUAN DIEM QUE ELS FORASTERS S’HAN D’INTEGRAR?- De bon rotllo, eh!, però abans de res contesteu-vos, francament, aquesta pregunta: qui s’ha d’integrar, el foraster a les costums dels nadius o aquests a les tradicions dels forasters? Semblaria que el sentit comú es decantaria per la primera opció, però resulta que molt sovint i no pas només a casa nostra sinó arreu, passa exactament a l’inrevés. La qual cosa es preocupant, mireu-vos-ho com vulgueu, perquè vol dir que s’està a un pas d'esclatar aquell punyeter greuge: “de fora vingueren i de casa ens tragueren”, i ja la tinguem armada. Ja sé que si no es vol aixecar polseguera i que us pengin etiquetes que no pertoquen, certes preguntes val més estalviar-les; no obstant això, també he de dir que a còpia d’amagar el cap sota l’ala del políticament correcte, no s’arriba gaire lluny si es pretén de veritat trobar respostes sinceres, sobretot que derivin envers solucions assenyades i assumibles per bastir-hi fonaments sòlids per a una convivència social estable i enraonada.

En un moment donat, va sembrar als que manaven que la prioritat era evitar concentrar bosses d'immigració, procurant estimular la barreja entre forasters i nadius, en tots els aspectes socials del dia a dia. No es pot pas dir que s’hagin regatejat esforços i bona voluntat en pro de la dispersió urbana entre la població autòctona dels ciutadans de diverses procedències i cultures, però quelcom deu fallar quan els forasters es troben més còmodes establint-se a prop els uns dels altres, o quan a poblacions com Ripoll, per exemple, igual que a França, Bèlgica o Alemanya, individus aparentment ben instal•lats en les societats d’acollida són capaços de mossegar la mà d’aquells que els acolliren oblidant-se dels prejudicis i els recels envers el foraster.


A la meva manera de veure, doncs, no s’aconseguirà pas encertar amb el desllorigador del problema tirant pilotes fora a l’hora de respondre amb tota sinceritat les preguntes que us he plantejat al principi i que no s’actuï en conseqüència. Per començar, caldria reconèixer que per reeixir un programa de barra lliure per a immigrants, a cada foraster s’hauria d’estar en condicions de garantir-li feina, casa i accés als serveis socials comunitaris sempre que contribueixi al seu manteniment pagant impostos, com qualsevol nadiu. I com que aquesta garantia és impossible de generalitzar-la en cap país, caldria que d’una punyetera vegada els pobles històricament responsables de deixar en la misèria la població dels països que varen descolonitzar després d’espoliar-los la seva riquesa, fessin mans i mànigues per desenvolupar aquelles societats arruïnades perquè cap dels seus ciutadans hagués d’anar-se a buscar-se la vida com a foraster allà on ja està ple. El foraster que es pot guanyar bé la vida en la societat que l’ha acollit, no desvetlla rebuig i, en general, tampoc causa cap problema d’integració, perquè el problema no és l’immigrant per se, sinó l’immigrant pobre, desesperat i amb prou dignitat per a no conformar-se vivint eternament de la solidaritat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada