DIES QUE PASSEN MASSA DE PRESSA I HORES QUE NO ACABEN DE PASSAR MAI.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 11 d’Agost/2017)

# DIES QUE PASSEN MASSA DE PRESSA I HORES QUE NO ACABEN DE PASSAR MAI.- Si el temps sembla un insubornable complidor lleial i meticulós de les seves obligacions matemàtiques, per què a vegades hi ha hores que duren una eternitat i, en canvi, alguns dies i setmanes passen tant de pressa que semblen estalonar-se i entrebancar-se? Com percebem el temps i com el pas del temps altera la nostra comprensió de l’entorn, és un misteri que ha fascinat sempre els filòsofs i els psicòlegs. Dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que la qüestió és que disposem d’un període tan exigu de temps, que les emocions no ens deixen aprofitar-lo bé, i n’arribem a perdre molt en ximpleries, oblidant que la nostra vida només ens semblarà llarga si és plena. En canvi, per a Plató el temps era una caricatura de l’eternitat, mesurada pels astres. No obstant resulti difícil copsar la mesura exacta del temps, la poesia més que no pas la filosofia i la mateixa ciència no ha parat d’intentar-ho. En Martí i Pol mateix ho explicà a la seva manera planera, tendre i pragmàtica escrivint a la seva estimada: “Uns dies passen / més lentament que els altres. / Són fugacíssims / aquells que em véns a veure; / els altres mai no s’acaben”. És a dir: l’apreciació del temps a l’entendre del poeta és tan subjectiva que es fa més llarga o més curta en funció de si les vivències són plaents o doloroses. El Dalai Lama predica que només existeixen dos dies a l’any en que el temps no compta, perquè no es pot fer res: un és l'ahir i l’altre el demà. Per tant, avui és l'únic dia ideal per trobar temps per estimar, créixer, fer i principalment viure. Visquem plenament el dia d’avui, perquè ja fem salat. Ara bé, tampoc no vulguem córrer massa ni atrapar el temps fent-li trampa, doncs la major part dels fracassos dels homes són producte de la impaciència, de voler avançar l'hora dels èxits, sense adonar-nos que com diu un proverbi xinés el temps fa com la mula, mai recula. A la meva manera de veure, doncs, en relació a l’administració del temps de que disposem, el més difícil d'aprendre és saber quin pont s'ha de creuar i quin s'ha de cremar, abans que el ciri de la vida no es fongui del tot o que no se’ns passi l’arròs.