Follow by Email

dilluns, 14 d’agost de 2017

EL TURISME QUE NO VOLEM ÉS EL PORC, MAL EDUCAT, INCÍVIC I PÒTOL

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 14 d’Agost/2017)


# EL TURISME QUE NO VOLEM ÉS EL PORC, MAL EDUCAT, INCÍVIC I PÒTOL.- Els que empastifen parets a còpia de guixar-hi “Tourist, go home”, a part de posar en relleu que són gent tan poc original que només serveixen per repetir com lloros consignes provocadores que els hi han engargamellat, van lluny d’osques si es pensen que la ciutadania aprova una campanya tan estúpida que té per objectiu escanyar la gallina que de moment posa ous d’or. Si realment aquests “pintors” paressin atenció a què vol el poble, aquest “poble” que es vanten de representar quasi en exclusiva – en un flagrant abús de confiança -, s’adonarien que la majoria de ciutadans no s’oposen a que ens visitin forasters a dojo, perquè del turisme gastronòmic, cultural o de vacances en vivim, ja que és un revulsiu important per a l’economia del país en tant que font considerable de recursos, de llocs de treball i d’inversions productives.  Els ciutadans realment els forasters que no volem veure ni en pintura a casa nostra, són els porcs, els mal educats, els pòtols i els incívics. L’altre, el normal, el pacífic i el sociable, benvingut sigui! I per favor, doncs, no confonguem les coses afegint-ne encara una més grossa, etiquetant aquest turisme que no ens interessa amb un qualificatiu com a mínim injust, per no dir insultant: “turisme de baix poder adquisitiu”. Perquè hi ha molta gent – jove i no tant de la primera volada -, que viatgen amb un esclop i una espardenya pel món amb el cap ben alt i la cara ben neta, gent que és ben rebuda i estimada arreu per on passa perquè sap comportar-se com a persones civilitzades, cultes i, sobretot, cíviques. Els turistes que carden pel carrer sense cap vergonya, que es pixen o es caguen per les cantonades, que fan escàndols cada nit no deixant descansar els veïns, no són necessàriament pobres de solemnitat sinó que més dels que ens pensem han rebut bona educació i tenen família que els hi paga els capricis i les vomitades fora del seu país. Però el que és més indignant de tot plegat, és que als seus països d’origen serien incapaços de comportar-se com ho fan aquí, perquè som un país renyit amb el sentit de l’exercici proporcionat i ben entès de l’autoritat democràtica. Ja se sap que després de la vacuna dictatorial s’ha de pair la transició des d’una autoritat il·legítima cap a una autoritat democràtica: però després de quasi quaranta anys de viure en un Estat de Dret, ja començaria a ser hora que els governants no tinguessin tanta por de posar-se les piles quan convé i no deixar-se prendre el pèl pels que es passen la convivència per l’arc del triomf. Perquè, en el fons, la qüestió és aquesta: si es volgués, en quatre dies el turisme indesitjable deixaria de trobar el clima de tolerància que aquí es permet mirant des de les institucions polítiques i gremials cap a un altre banda, endreçant a l'armari de les vergonyes el bastó i les ordenances, no fent-les respectar aplicant l’autoritat democràtica. Per un altra dia deixaré la denúncia d’un altre capítol tant o més denigrant: la permissibilitat i a vegades conxorxa dels governants envers això que en podríem dir “la industria turística”, que inclou des de xarxes mafioses que corquen i prostitueixen l’oferta de llits, fins a hotelers poc professionals i que l’ofici els va gran, als quals tant se’ls en fot una clientela de borratxera i d’aldarull, mentre deixi diners a caixa. I, sobretot, a l’explotació laboral fregant l’esclavitud que s’amaga en les bambolines de massa establiments turístics, que amb l’excusa de que els números han de sortir com sigui, no pensen que aquesta precarietat a que es sotmesa la mà d'obra, genera potser pa per avui, però portarà fam per demà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada