Follow by Email

dimarts, 15 d’agost de 2017

LA MANERA DE FER AMICS DELS CUPAIRES, AJUDA O PERJUDICA EL PROCÈS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 15 d’Agost/2017)

# LA MANERA DE FER AMICS DELS CUPAIRES, AJUDA O PERJUDICA EL PROCÈS?.- Quan ja en tenia el pap ple de les darreres “picardies verbals” o  de les “propostes d’escombrada” de les nenes de la CUP, m’he quedat glaçat escoltant la Gabriel “dictar” a qui sigui el president de la Generalitat l’endemà del 1-O, les persones que ha d’excloure del govern per considerar-les “non grates”. M’agradaria que algú de pensament menys aburgesat, carca i enterbolit que el meu  - segons els paràmetres cupaires -, em digués si és democràtic que el partit menys votat de tots els representats al Parlament, gosi imposar la continuïtat en el futur govern d’un conseller com Santi Vila, recolzat pel partit que va guanyar les eleccions amb el tiple de vots que no pas ells? Fa dies em plantejo molt seriosament que si l’endemà del referèndum, l’hipotètic govern de la república independent les cupaires el fan ballar a la seva musica com fins ara, si jo m’hi trobaria bé o em picaria veient que hi hauria persones marginades o vetades per com pensessin o deixessin de pensar. Els que aneu seguint el blog sabeu que, des de fa temps, sóc molt crític amb les actituds excloents de les anticapitalistes bocamolles, perquè a la meva manera de veure espanten mes que no pas tranquil•litzen aquells ciutadans indecisos, tebis, d’ordre o simplement porucs dels quals, es vulgui admetre o no, en dependrà l’èxit o el fracàs del procés independentista. Diumenge passat vaig tenir el plaer de llegir al periòdic Regiò-7, un comentari de l’assenyat periodista, patriota i bon amic Gonçal Mazcuñàn, quina reflexió no em puc estar de recomanar-vos perquè la compateixo des de la primera a la darrera lletra, inclosos punts i comes. Us en reprodueixo l’acabament, recordant allò que l’altre dia em lamentava una vegada més: que en aquest escenari polític que per moltes tristes circumstàncies sembla un dramàtic “deja vu”, alguns en nom d’una democràcia justiciera i mal digerida, poden tornar a fer callar com en èpoques malaventurades a homes i dones carregades de raó, simplement perquè portin la contraria als que es creguin dipositaris únics de la raó i que “el poble” només parla a través de la seva bocassa.

“...Per això, ara que ens trobem en un moment crucial, de presa de decisions que han de posar les bases per a un futur més engrescador que no pas el present magre que ens fan viure, costa d’entendre el paper antitot que juguen les grupuscles que configuren la CUP, com si fossin ignorants que la realitat, la majoria social, està allunyada dels seus arguments i no comparteix actuacions radicals que desprestigien el país. Saber-se imprescindibles per a la majoria parlamentària els obliga a ser conscients que el seu comportament provoca dubtes sobre la conveniència que “uns trinxes que només van al seu aire” siguin companys de viatge en un procés que necessita fermesa, temprança, estratègia, intel•ligència i ni gota de visceralitat. Al contrari del missatge que transmeten les accions pretesament revolucionaries de l’entramat cupaire. No cal donar arguments als qui ens han declarat la guerra, ni desvetllar rebuig o desconfiança en aquells que ja tenen prou embolicat decidir si han de participar en un referèndum “il•legal”. Aquesta gent també és necessària perquè guanyi el si. Cal tenir-la en compte i convèncer-la. No pas espantar-la. Els anticapitalistes poden escombrar tant com vulguin, i és necessari, però aniria bé que tinguessin en compte allò tan cívic de respectar els vianants (la majoria) que passen per la vorera. Malament, si per la polseguera els fan creuar el carrer”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada