Follow by Email

dijous, 17 d’agost de 2017

GENIAL PER ESTALVIAR-SE MALDECAPS A L’EMPRESA: EXTERNALITZAR SERVEIS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 17 d’Agost/2017)

# GENIAL PER ESTALVIAR-SE MALDECAPS A L’EMPRESA: EXTERNALITZAR SERVEIS .- A les escoles de negocis dels anys vuitanta feia forrolla la paraula externalització, i passava per un ignorant i un sòmines sense visió de futur l’empresari que no es plantegés reduir despeses de personal, subcontractant a tercers la prestació d’activitats complementaries de la principal de l’empresa. Simultàniament a aquesta moda, a les taules dels inspectors de treball plovien denuncies per presumptes atemptats contra l’estabilitat en la feina, en abusar les empreses de l’externalització de serveis fins a extrems absurds i temeraris, ja que si bé es podia entendre que la neteja o el transport es subcontractessin, que es volgués fer empassar que seccions de muntatge, de soldadura, de control de qualitat o qualsevol altra activitat indispensable per a la producció fos considerada “un servei” complementari de l’objecte de l’empresa, era pretendre passar bou per bestia grossa. Però malgrat que les justificacions dels empresaris es basaven en interpretacions tan peregrines dels límits de la subcontractació que feien pixar de riure per retorçades, més de quatre vegades prosperaven al tribunal les tesis de les defenses perquè els magistrats, que poc havien posat mai els peus en una fàbrica i, per tant, eren massa influenciables per representacions pericials memorables o per la “pelica” dels lletrats. Ara bé, a la meva manera de veure i per sentit comú, les empreses que es llançaven a subcontractar tant com podien, ho feien per dues raons concretes: 1)- Rebaixar la plantilla pròpia per controlar a la baixa la despesa de personal directe. 2)- Minimitzar el risc de conflictes laborals i la representació sindical a la seva empresa.


Exactament per les mateixes raons que avui AENA, l’empresa pública del ministeri de Foment, ha subcontractat a tremuja serveis indispensables pel funcionament dels aeroports, especulant que adjudicant les licitacions en favor del postor més barat milloraria la seva compte de resultats, sense importar-li un rave com se les apanyarien les adjudicatàries per oferir un servei de qualitat sense explotar els seus treballadors per fer quadrar els números de la concessió. En resum, el darrer semestre els beneficis declarats per AENA pugen a 426 milions d’euros, mentre la majoria de subcontractades han de torejar com poden les protestes i dels seus treballadors per les condicions de treball. Faves comptades, doncs, per AENA i una ruïna per les empreses subcontractades, pagant el pato de tot plegat com sempre l’usuari del servei. El xollo no pot ser més rodó pels espavilats practicants de l’externalització salvatge que només es basa en el cost i no en el valor afegit de la qualitat o la professionalitat contrastada, que era el que s’ensenyava inicialment a les escoles de negocis que no varen controlar la degeneració que alumnes que van entendre l'a per la b n’estan fent. Quan l’únic objectiu de l’externalització no és prestar un millor servei sinó estalviar-se diners, pot passar allò que els pagesos catalans tenien més clar que l’aigua, sense necessitat d’haver fet un màster: comprar barat a la llarga surt car. I tant cara que ens sortirà, sobretot en prestigi, la mala gestió de l’aeroport del Prat per culpa de subcontractacions fetes amb els peus. I ja en parlarem si es comença a tibar la manta, sinó es trobaran als armaris tractes de favor i males pràctiques en les licitacions, malgastant diner públic que si s’hagués emprat en motivar els treballadors no es trobaria el govern amb el patafi que ha organitzat pel seu mal cap, malgrat tingui la benedicció d’un Consell d’Administració contaminat per professionals de les “portes giratòries”. Per molt que s’hi posi de cul el viatjant de gra cuit que ens governa, si els catalans poguéssim fer i desfer al Prat com seria raonable, pitjor de com ho porta el Ministeri de Foment seria impossible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada