ELS CATALANS N’ESTEM FARTS DE XANTATGES EMOCIONALS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 5 d’Agost/2017)

(ja sé que havíem quedat fins dilluns, però no em podia esperar. En arribar al final, ja ho entendreu)

# ELS CATALANS N’ESTEM FARTS DE XANTATGES EMOCIONALS.- La Sociologia descriu el xantatge emocional com una forma de manipulació dels sentiments, per part d’algú que està disposat a treure’n benefici. Per posar un exemple, xantatge emocional és el que ens fa als catalans, sibil•linament i amb vaselina, el govern central amb tot el fastigós repertori de mètodes de dissuasió de que disposa des del poder, inclosa la utilització dels "fons de rèptils” guardats a les clavegueres, per carregar-se allò que, per entendre’ns, coneixem com “el Procés”. Des de fa mesos Madrid apel•la descaradament al “sentit de responsabilitat” d’alts executius i propietaris d’empreses establertes a Catalunya i que tenen interessos econòmics amb Espanya, sigui quina sigui la seva dimensió, insinuant amb la boca petita o amb senyes que si donen suport als "irresponsables" que fan trontollar l’estabilitat de l’Estat espanyol, poden tenir problemes com ara el boicot de productes catalans, les inspeccions inesperades i selectives o la desestabilització laboral que ensorra avui el renom de l'aeroport del Prat. Tanmateix, professionals liberals, petites empreses de consultoria, de màrqueting, de massmedia, de la cultura o de l’espectacle, que depenen molt directament de les complicitats en matèria de subvencions, concursos públics i projectes que s’atorguen des de l’Administració pública, son un blanc fàcil per fer xantatge emocional, perquè és l’Estat qui té l’aixeta dels diners. Ja no parlem de l’escandalós xantatge emocional a col•lectius tan sensibles com els pensionistes o els dependents. I és d’autèntics pocavergonyes la fórmula de xantatge emocional a que són sotmesos diàriament els funcionaris públics catalans, recordant-los el dret de cuixa del govern central si li fan el salt donant suport al referèndum. I aquest tipus de xantatge ve d’antic, no és pas d’abans d’ahir. Per posar un exemple que tothom pot entendre, quan en el seu dia la majoria de partits catalans van acceptar “per responsabilitat i patriotisme” - consulteu l’hemeroteca i us empassareu més d’un gripau –, per dues vegades un Estatut amb el finançament rebaixat, la majoria de polítics catalans van claudicar també sota la pressió del xantatge emocional des de Madrid. La mainada són especialistes innats en això de fer xantatge emocional als pares; però els pares que estimen vertaderament els seus fills i volen el millor per a ells, són els primers en no ensopegar en aquest parany, perquè saben que dir NO al seu fill en el moment adequat malgrat els pesi és imprescindible per donar al fill una possibilitat per poder reeixir en el futur quan es faci adult. Per la mateixa raó, els polítics catalans que s’estimen Catalunya, primer, i tots els ciutadans que volen pensar i decidir com adults el futur del país on viuen, en segon lloc, han de dir NO a tota mena de xantatge emocional que intentin els espanyols amb l’excusa que ens estimen molt i no ens volen perdre, simplement perquè gràcies a nosaltres es poden gratar la panxa. (Aquesta reflexió la dedico al meu nebot Jordi, que avui fa un  mes va morir sense tenir-ne ganes i que sé que li agradaria, perquè després d’acompanyar-lo els darrers cent dies des que va entrar en capella era el que li hagués agradat llegir),