ES MEREIX EL TRASPÀS D’UN FUTBOLISTA ACAPARAR LES PORTADES DELS DIARIS?.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 7 d’Agost/2017)

# ES MEREIX EL TRASPÀS D’UN FUTBOLISTA ACAPARAR LES PORTADES DELS DIARIS?.- Vet-aquí un titular que es presta a la demagògia barata, de tal manera que només de formular la pregunta, la resposta ja es posa a la cua per sortir d’estampida de la gola. Però cal comptar fins a deu o una mica més, per posar el dit a la nafra i no els peus a la galleda. No és bo esbravar-se, sense pensar-s’ho dues vegades. Tots els que s’han estripat els vestits, indignats pel tractament informatiu que s’ha donat al cas Neymar, s’haurien de calmar abans d’esbroncar els mitjans d’informació perquè aquests no podien actuar d’altra manera que com ho han fet, en tant que professionals de la informació: el disbarat de diners que es paga als futbolistes és, per se, una noticia de primera plana sense discussió. La qüestió és que l'impacte negatiu de la notícia, s’emmascari entre intrigues, sensacionalismes i confabulacions per mantenir audiència, enlloc de prodigar crítiques i anàlisis apel•lant a l’ètica o al sentit comú, sobre com una societat no tocada de l'ala pot permetre no només que es malgastin disbarats de diners per fitxar futbolistes, sinó que les vicissituds i martingales dels sidrals que es munten els intermediaris entretinguin tanta gent i, sobretot, que els aficionats s’identifiquin sentimentalment amb els jugadors més ben pagats, fins arribar a extrems tan malaltissos com seguir considerant els seus herois i els dels seus fills a uns personatges sovint amorals i apàtrides, que es venen a qui paga més sigui moro o cristià, i que guanyant el que guanyen, malden per estalviar-se tant com poden de contribuir amb els seus impostos, com persones civilitzades i solidàries, al manteniment dels serveis indispensables per aquells dels seus admiradors que necessiten tota una vida de sacrificis i suades per guanyar el que ells guanyen en una setmana. Tanmateix, el que sap més greu de tot plegat és que mentre xutar amb punteria una pilota es recompensa amb morterades de diners, dotzenes d’investigadors de primera fila s’han de barallar per engrunes pressupostàries d’administracions públiques o de fundacions privades, per finançar projectes dels que depèn el benestar de la humanitat. Que les cames d’un Neymar qualsevol, tinguin infinitament més valor material que el cervell d’un doctor Baselga, per exemple, palesa que a la societat i als seus dirigents els hi falta un bull. Però això no es pot dir, és clar, perquè és demagògic, políticament incorrecte i, sobretot, perquè faria lleig posar-ho a la portada dels diaris o llegir-ho com editorial de programes televisius prime tyme, perquè el que importa es donar als consumidors allò que els hi agrada i manté l'audiència. I qui estigui net de culpa, que tiri la primera pedra.