PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 31 Agost
2017)
ELS QUE
NO TENIM BUTLLA PERQUÈ NO VOLEM PRIVILEGIS- Fa anys que si no es disposava de
butlla per la quaresma, hom se la passava fent dejuni i penitència pels seus
pecats, oblidant-se de tastar la carn, tant al plat com al llit. Això sí, hom es
podia afartar de peix o inclús organitzar una bacanal vegetariana, si li venia
de gust; i qui s’havia comprat la butlla vaticana tenia dispensa i benedicció
apostòlica per esmorzar un bon pa amb tomàquet i llonganissa o una botifarra
amb seques a migdia. Tot era qüestió de retratar-se primer a la caixa de la
parròquia. No recordo quan costava aquell tros de paper beneït, però no devia
ser gaire barat perquè hi havia molta gent que no se’l podia pas comprar. En
canvi, d’altres hi estaven abonats d’un any per altre i quasi de pares a fills.
Mirant-ho a distància, en podem fer conya i tot d’aquella ximpleria pròpia d’un
catolicisme rovellat, que va durar el que va durar, ja que és ben sabut que mentre
hi ha burros la palla va cara. Però si hi penseu amb més deteniment, us
adonareu que de butlles se’n necessiten també avui per trampejar la vida
quotidiana, i pobre d'aquell que no ho tingui en compte.
La
diferència entre la butlla d’ara i la butlla d’abans, és que el monopoli de la
distribució ja no el tenen els capellans, i que ara no es tracta d’una dispensa
per tirar o no tirar un tros de carn a l’olla, sinó de no podrir-te en una cua
de l'administració pública, per exemple. Les butlles d’ara són més sofisticades
i ofereixen moltes més prestacions i segurament també són més cares. Però
l’objectiu és el mateix d'ahir: fardar de privilegis, passar per davant dels
altres, tenir tractes de favor, disposar d’informació privilegiada, no ésser desendollat
de cap rectoria vinculada al poder per sòmines que es sigui, o perquè malgrat es
tracti d’un xoriço de coll blanc pugui sortir-ne més ben parat a l’hora de
pagar la factura, que no pas un poca-roba sense pedigrí, i que inclús si el
posen a la cangrí, la butlla el deslliuri de purgar el delicte barrejat amb la
púrria. Potser aquesta mena de butlla moderna no s'exhibeix a la paret de la
sala d’estar, com feien els ensibornats amb les butlles quaresmals de temps reculats;
però qui en té una avui dia, prou que es nota rai i a ningú li passa desapercebuda
la seva condició de protegit per l’establishment, perquè és com si ho portés escrit
a la cara que s’és de mirem i no em toquis. I és que malgrat es juri i perjuri
que tothom és igual davant qualsevol trencacolls, la veritat és que hi ha gent
que a l’empara de la seva butlla fan pam i pipa descaradament a la teòrica igualtat
d’oportunitats i de drets.
El
problema és que aprofitant-se de la necessitat i de l’angoixa de la gent, els
que viuen de renda aprofitant-se de les desgràcies, les pors o la impotència
dels altres, endinyen als ingenus butlles de segona mà o matusserament adulterades
que, a la pràctica, són paper mullat. Tanmateix, a la majoria d’aquests pocavergonyes,
en cas que se’ls atrapi, tampoc no se’ls pot renyar, escarmentar o posar-los de
cara a la paret per fariseus, ja que gairebé tots tenen butlla de primera
classe. Confesso que sóc dels que ens neguem per principis a mercadejar-ne una,
però francament no sé fins quant podré aguantar esperant disciplinadament a la
cua dels carrinclons que em toqui la tanda perquè m’atenguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada