Follow by Email

divendres, 4 de desembre de 2015

S'HA AIXECAT EL TELÓ! ARA VEUREM TEATRE "DEL BUENO"...

En capella del xiulet de sortida de la campanya electoral, una part considerable de la classe política sembla que ha encaixat amb sorpresa, o directament se’ls hi ha entravessat, que un tant per cent important de ciutadans, segons les enquestes, confessin que se’ls miren amb recel i com a la defensiva. Bastants no l’entenen aquesta manca d’empatia, sobretot considerant que, a la seva manera de veure, no hi ha dret que els ciutadans valorin tan poc els sacrificis i renuncies personals que s’han de fer per dedicar-se a la política. La pena de tot plegat, però, és que els polítics que es queixen i posen cara de set jutges per culpa del desagraïment dels electors no són, precisament, els que tindrien potser raó de queixar-se que el ciutadà emprenyat posi tots els polítics dintre el mateix sac, sinó els que en els darrers anys cada dia abonen - amb promeses incomplertes, decisions francament millorables i negligències imperdonables -, que els ciutadans amb la mosca més amunt del nas els hi tinguin posat el dit a l’ull. Malgrat tot, que consti que n’hi ha pilots de polítics honestos, de ben segur més que de corruptes, i que caldria reconèixer-ho més sovint, perquè el problema és que la majoria dels que no tenen la camisa plena de llànties els cremen o els fastiguegen, quan no passa que els conviden discretament a no deixar-se veure massa a la vora del padrí de la família política a la qual pertanyen. El primer símptoma d’honestedat i fidelitat al jurament o promesa de defensar els drets dels ciutadans, consisteix en passar-se pel forro la disciplina de partit, i obeir només el dictat de la pròpia consciència. És cert que, potser, no floreixen tantes flors com perquè esclati la primavera, però són suficients per fer confiança a la política, ja que gràcies a les honroses excepcions dels que es desmarquen de la disciplina imposada per les cúpules dels partits, no es pot perdre l’esperança en la regeneració del sistema, i que se li retorni a la política el prestigi, que mai hauria d’haver acabat a la bassa, en tant que eina imprescindible per a la convivència.


La qüestió és qui s’atrevirà a fer dissabte a fons d’una punyetera vegada; des de dintre del sistema sembla impossible, perquè molts dels que s’amorren a la menjadora política troben difícil prescindir de la moma o de la rectoria: és més fàcil desmamar una criatura, que apartar un polític mediocre de la mamella del poder. D’altra banda, no es pot entendre que autèntics exemples d’ineptitud, de cara dura, de pocavergonya o d’hipocresia, figurin encara en el repertori de candidats a diputats, com si els electors tinguessin pa a l’ull, el nas tapat i les orelles a cal ferrer. En tot cas, aquella sàvia dita: “per les seves obres els coneixereu”, durant el festival de teatre “del bueno” que acaba de començar, resultarà ser el sedàs més efectiu per separar el blat de la palla. Potser amb un matís important: a part de quedar retratats els mals actors participants en aquest festival pel seu currículum, si són veterans còmics i gats vells dels escenaris, també quedaran com uns pallussos molts actors debutants, gràcies a les seves paraules. Cada cop el públic que assisteix a les representacions és més entès, i tant si s’ho mira des de la platea com des del galliner, no triga gaire a calar que l’estupidesa d’alguns intèrprets és proporcional a la seva capacitat d’enlluernar amb paraules que enlloc de sentiments venen pura retòrica. Els pitjors actors solen tenir la llengua fluixa, parlen de tot sense saber-ne un borrall, prometen el que sigui sense ni haver-ne estudiat si és viable i sostenible el projecte i, per aquesta raó, desbarren pels descosits. I alguns fora de sèrie en aquests tipus de festivals-espectacle, palesaran una temporada més els seus mèrits per referendar o optar per primera vegada a una matrícula d’honor en cinisme. Que els Déus ens agafin ben confessats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada