GUERRA I PAU

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 20 desembre 2015)

GUERRA I PAU

● A quatre passes de Nadal, quan des de quasi tots els balcons, edificis i aparadors d’arreu es fa propaganda de la “PAU” i es desitja “FELICITAT”, potser sigui un bon moment per reflexionar sobre una contradicció tan escandalosa com que els 100 fabricants d’armes més importants del món porten facturats enguany 367.000 milions d’euros, i que un 80% d’aquestes vendes s’han tancat per part d’empreses occidentals, en teoria, civilitzades. ¿Sabeu quanta misèria evitaríem, quants infants salvaríem de la mort prematura i quantes llàgrimes podrien eixugar-se amb aquesta morterada de diners?

● Les cinc grans potències de l’ONU, després de mesos de permetre que els sirians s’estomaquessin a sang i fetge, ara recolzen tot cofois un pla de pau enfilat amb agulles, que ja en parlarem si reeixirà, perquè l’experiència confirmada per la història revela que totes les guerres solen despertar moviments de solidaritat molt encomiables, però les bones intencions forçades per les conveniències acaben, per desgràcia, desfent-se com un bolado. Un exemple recent d’hipocresia, el tenim amb el vergonyós cas dels fugitius de països en conflicte. Alemanya, en un primer moment, es va convertir en abanderada de la política d’acolliment massiu d’asilats, per boca de la seva cancellera; tant és així que si us en recordeu els refugiats que desembarcaven a les costes del sud d’Europa només maldaven per arrossegar-se com fos fins a la nova terra de promissió. Però ara, que els voluntaristes dirigents alemanys s’han adonat de la magnitud de la tragèdia, han canviat ràpidament el triomfalista “Wir chaffen das” (podem fer-ho) per un discurs més conservador, en el sentit de reduir de manera “perceptible” l’empara dels emigrants. En conseqüència, permeteu-me que posi en quarantena que la guerra realment s’acabi d’avui per demà perquè els cinc magnífics amb la boca petita diguin prou, ja que a la meva manera de veure cap d’aquestes potencies, que s’han posat d’acord d’una revolada per impulsar la pau, no han donat resposta amb fets, en el sí de les seves pròpies societats, a preguntes tan concretes com si estratègicament els hi surt més a compte invertir en la destrucció o en la construcció i cohesió social dels pobles de la seva zona d'influència, en el curt o en el llarg termini. I sobretot, si aquestes grans potencies han esborrat totalment del seus respectius llibres d’estil un principi tan pervers – per cert, enunciat per George Orwell en la seva novel.la futurista “1984” - com que la guerra a l’exterior ajuda a mantenir la pau a l’interior.

● Reitero tossut que, a la meva manera de veure, per aconseguir de veritat la pau potser s’hauria d’assumir primer per part de les potències amb dret a vet a l’ONU, que qualsevol reacció agressiva de represàlia desproporcionada després d’un atac, provoca sempre una resposta més agressiva encara. El president Hollande no s’ho va pensar dues vegades abans de declarar, després dels atemptats de París, que s’estava davant una acció de guerra i de barbàrie; però es va descuidar de dir que França feia setmanes que ja estava jugant a la guerra a Síria i a Mali, i que quan el 27 de setembre en el bombardeig d’un camp d’entrenament de Daeix (estat islàmic) van morir 30 persones, de les quals una dotzena eren nens innocents, també es tractava d’un acte de guerra i d’una barbàrie. Després de l’atemptat a les torres bessones, igual com després dels atemptats de Paris de fa quatre dies, es va imposar la retòrica de la guerra, de la venjança i de la necessitat de demostrar la superioritat occidental. Doncs jo, francament, tinc els meus dubtes que anar a la guerra sigui la manera més eficaç de defensar la pau. El problema és que amb l’escampada d’armes que hi ha a l’abast de tothom, resulta més fàcil i còmoda la bronca que no pas l’esforç per enraonar i mirar d’entendre’ns. Mentre hi hagi més partidaris de primer prémer el gallet abans que fer una encaixada, el colom de la pau portarà plom a l’ala.