EL MELÓ ESTÀ OBERT, PERÒ HA SORTIT CARBASSA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 21 desembre 2015)

EL MELÓ ESTÀ OBERT, PERÒ HA SORTIT CARBASSA

Ja es veia venir que els temps que corren no eren tan plàcids, com aquells dies reculats que a les poques hores d’obrir el meló electoral, ja sabíem qui se’l cruspiria, bé en solitari o en companyia d’algun veí predisposat a donar un cop de mà a la investidura del futur president del govern, a canvi de quatre favors i alguna rectoria. Era la manera fàcil de fer política, perquè la majoria del ramat elector es mantenia dòcil a la pleta dels dos grans pastors, que es repartien i monopolitzaven les pastures sense control. Però aquesta placidesa s’ha acabat, perquè una part considerable de les ovelles s’han revolucionat, cansades dels vells i xarucs rabadans que cada dia els hi racionaven més el pinso, i els hi engegaven els gossos d’atura cada vegada que reclamaven un millor tracte. Els vells pastors es refiaven que les ovelles tenien molta llana al clatell i no s’atrevirien a renegar de qui els protegia dels llops, però no contaven que moltes ovelles ja n’estaven tipes de malviure com ovelles, i que els tocs de flabiol dels joves pastors que s’acostaven al ramat, cada vegada amb més insistència, els hi sonaven millor que els esquellots dels cabrons que els feien anar per on marcaven les gaiates dels caragirats i corruptes pastors que havien conegut fins aleshores. Per tant, era d’esperar que en la darrera periòdica consulta obligatòria a les ovelles, sobretot les més joves i frustrades triessin el flabiol alegre i il•lusionant enlloc dels tronats i fúnebres esquellots. El que no estava previst és que el resultat de la revolta del ramat es pogués comparar tant al desengany d’encetar un meló que surt carbassa.

A la meva manera de veure, doncs, i parlant en serio, la política còmoda de tenir majoria absoluta per fer i desfer o repartir-se el poder mercadejant suports a canvi de prebendes, està morta i enterrada; i caldrà arremangar-se de pressa i corrents per encarrilar el futur del país per la via del diàleg, però oblidant-se uns del flabiol idíl•lic i típic dels moviments assemblearis i els altres de l’escopeta i el toc de corneta consubstancial amb la vella política basada en el bipartidisme. Serà possible? Com fanfarroneja un dels pastors emergents, tot és pot. I jo afegiria dues observacions més per justificar que, malgrat el meló no sigui una mel, em sembli que encara l’aprofitarem, per bé o per mal: que la política fa estranys i sorprenents companys de llit – només cal recordar la radical Syriza governant de bracet amb l’extrema dreta grega -, i que l’escabetxinada del bipartidisme deixa molts professionals de la política més rància amb una mà al davant i l’altra al darrere, raó per la qual la temptació de perpetuar-se en el poder, si cal sota una discreta disfressa, no es pot descartar d’entrada. Pel que fa a com aquests resultats electorals estatals afectaran l’escenari polític català, mereix una anàlisi a part i una mica més de reflexió. Demà us esbossaré la meva modesta opinió, però d’entrada em sembla que l’espectacle previst al Teatre de la Passió d’Esparreguera a final de mes, més que mai es presentarà sota el títol: “Crucifixió i mort de l’Artur Mas”. Les eleccions d’ahir potser l’únic que hauran modificat del guió d'aquesta obra serà el repertori dels papers principals del sainet o de la tragèdia, segons com cadascú s'ho vulgui mirar.