UNA TRAGÈDIA AMB FINAL A ESCOLLIR PEL PÚBLIC

Ni fet exprés per alimentar durant setmanes i potser mesos el safareig tertulià i el morbo pseudo-informatiu sobre el desenllaç del drama del vol Barcelona-Düsseldorf, estroncat traumàticament en un dels racons més esquerps dels idíl•lics Alps francesos. Com en algunes obres teatrals d’intriga, que l’autor ofereix al públic la possibilitat d’un final a mida, en aquest cas tothom es considerarà expert per “recrear” els darrers minuts que es varen viure a l’interior de l’Airbus i, sobretot, per estripar pel dret i pel revés la personalitat entregirada del pilot. El que em sap més greu és que la inconsciència i falta de tacte d’alguns depredadors de la informació, especularan també sobre els darrers moments viscuts pel passatge, passant del compassiu “no varen tenir temps d’adonar-se de res”, a muntar una pel•lícula, amb macabres escenes d’histerisme incloses, per exemple intentant ajudar el comandant per esbotzar la porta de la cabina. De reporters capaços de perseguir les víctimes de veritat - els familiars dels morts – per aconseguir filmar un rostre desencaixat en exclusiva, se’n pot esperar qualsevol barbaritat per a no perdre ni una engruna d’audiència. Però no acusem  només els que reneguen del periodisme respectable per prestar-se a fer carronyaires de la informació escombraria, també els que esperen darrera el canyer de les editores per publicar-ho en tenen bona part de culpa de que es prostitueixi el noble ofici d’informar.

I no parlem de la “cara” d’alguns tertulians que durant els darrers dies han proliferat pels platós de radio i televisió pontificant, com si fossin experts en aeronàutica i en seguretat en transport aeri, en base a bajanades i generalitats. Si per fer passar l’estona a la parròquia són capaços d’opinar amb tanta desimboltura sobre qüestions tècniques, ¿què no faran esbudellant la ment i l’anima d’una persona humana com era el pilot, malgrat s’hagi convertit en un monstre? Precisament aquesta és la mare dels ous de tota aquesta tragèdia: com se li pot girar el cervell a una persona per cometre una barbaritat com morir matant? Cada vegada més sovint, la societat occidental confiada i tranquil•la en els seus valors, es queda bocabadada comprovant que persones educades en teoria en aquests valors, es reboten violentament contra la civilització a la que pertanyen. Fa quatre dies els veïns d’un dels assassins que varen sembrar el terror a Tunis es feien creus que un jove tan aplicat i treballador, que no tenia males companyies aparentment, hagués descarregat l’arma indiscriminadament contra persones que no coneixia de res, pel sol fet de ser turistes. De ben segur, els veïns i companys de feina del pilot assassí només en donaran, també, que bones referencies.

A la meva manera de veure, doncs, potser que sigui la societat en general la que s’ho faci mirar. Alguna cosa fem malament a l’hora d’inculcar els valors de què tan ens omplim la boca, perquè el tret massa vegades ens surti per la culata. Potser caldria començar a esbrinar seriosament i sense prejudicis quins són els caldos de cultiu on s’alimenten determinades conductes antisocials. Els entesos pronostiquen que no passarà gaire temps que tindrem un terç de la societat depenent de psicòlegs i psiquiatres per sobreviure a la frustració i a la depressió. Potser és que calen més exàmens de consciència sobre què la societat fa malament per tenir millors persones, i menys anàlisis econòmics i financers perquè al final només uns quants siguin més rics i poderosos.