A CAN PODEMOS NO TOTES LES UTOPIES SÓN BEN VISTES

Deia la meva àvia que s’agafa primer a un mentider que a un coix, i més d’un cop he tingut oportunitat de confirmar aquesta teoria els darrers dies i, sobretot, en època electoral. La darrera vegada que algú ha ensenyat l’orella en aquest sentit de pintar la cigonya ha estat Podemos, amb unes desafortunades manifestacions d’un dels seus principals oracles, en Monedero. Les declaracions en qüestió menyspreaven els sentiments sobiranistes d’una part important de la ciutadania catalana, i més o menys venien a dir que el somni independentista no era real i que la simple pretensió de ser-ne  tot un disbarat. El primer que vaig pensar en sentir-les és una profunda decepció perquè un estirabot d’aquesta mena l’hagués parit una patum de Podemos, car representava una traïció al seu propi reclam: “Podemos” vol dir que tot és possible i que no es poden tancar les portes a cap desig, inquietud o reivindicació d’un poble. Si un dels ideòlegs de Podemos es permet el luxe de barrar el pas a un determinat número de catalans – potser la majoria -, a lluitar democràticament per convertir-se en un estat propi, fent servir un dels arguments totalitaris més fastigosos i barroers, com és la desqualificació autoritària, només puc treure’n una conclusió: que els de Podemos enganyen la parròquia  renegant de la seva pròpia aposta pel possibilisme, inclosa la utopia. Jo sé que molta de la seva retòrica política és irreal, però aniré molt en compte de desmuntar del seu programa allò que no m'agrada, perquè tenen tot el dret a somniar truites i inclús a vendre fum, de la mateixa manera que el tenim els ciutadans de comprar-los o no les seves mercaderies. Per què, doncs, si ells tenen dret a fer volar coloms, no el podem tenir els catalans a somniar que l’estelada desplaçarà un dia la bandera espanyola de les institucions nacionals? 

A la meva manera de veure, el que no se li pot perdonar a un polític és que prediqui allò en que no creu. I si et presentes sota un lema tan engrescador per als indignats de que “si vols pots”, no queda bé posar límits a la capacitat del voler. O és que a l’ombra de Podemos només estaria ben vist voler el que ells volen? Començant, esclar, per tombar els que manen, arrossegant de passada el sistema de castes. És legítim que un partit polític pretengui girar la truita fent palanca amb les urnes, però tufeja quan se li nota massa que va d’escalfa braguetes. Tallar les ales als que defensen el sobiranisme al•legant que és irreal, no lliga amb la marca Podemos que hauria de recolzar totes les utopies, expressades civilitzadament per la via del debat democràtic. Que quedi clar: el meu retret d’avui a Podemos no és per causes ideològiques ni per les abundants relliscades a causa de la incontinència verbal dels darrers dies, amb referències a l’odi incloses, sinó perquè amb les concretes declaracions d’en Monedero desmenteixen la seva pròpia essencia i d’això en política i al meu poble se’n diu ensarronar, o com ho diuen millor els castellans, “hablar con  lengua torticera”. La meva avia segurament dispensaria que coixegessin, però no els hi perdonaria que fossin uns cara-girats, ni que fessin servir diferents vares de mesurar, francament .