LA IGUALTAT NO TÉ RES A VEURE AMB LA PARITAT

Quan més oportú que avui, Dia Internacional de la Dona, per trencar uns quants plats bonics sobre la igualtat d’oportunitats entre homes i dones? Sobretot trencar-los a polítics, però també a molts d’altres estrategues socials tan frívols, que no es volen donar per la pell reconeixent que per molts equilibris que facin, escarrassant-se perquè a totes les fotografies de cara a la galeria la paritat no es pugui discutir, el més calent sobre la igualtat de gènere continuarà estant a l’aigüera. La igualtat no és un simple terme estadístic o matemàtic, sinó un concepte filosòfic que l’ha haver mamat almenys tota una generació des de les beceroles, per començar-ne a parlar en serio d’estar en camí de superar tots els prejudicis per raó de gènere. Al Berguedà han promocionat un vídeo per fer palès que els contes infantils poden ser instruments idonis per transmetre a la mainada valors socials i culturals esporgats d’estereotips i de rols sexistes. Jo no sóc cap entès en l’oferta televisiva per a consum infantil, la veritat sigui dita; però en les escadusseres ocasions que fem de cangurs a les criatures de la veïna i em toca buscar canals de dibuixos animats us asseguro, francament, que s’hi veu i s'hi escolta cada cosa que n’hi ha per llogar-hi cadires. Per aquesta raó em sembla bé que des de l’Ajuntament de la capital patumaire es promocionin sessions formatives destinades al professorat de primària, amb l’objectiu de facilitar eines a les escoles que s’apuntin a la tasca d’educar i promoure la igualtat entre els nens i nenes, inclosos els seus ídols de la petita pantalla o dels còmics.

Els polítics es vanten sovint, a la meva manera de veure pixant fora de test, que en l’àmbit de la política s’ha estat capaç de garantir un comportament exemplar en matèria d’igualtat de gènere; és a dir, que només en la política els homes i les dones tenen total i absoluta igualtat d’oportunitats i de tractament, perquè tots els partits han incorporat un codi de bones pràctiques estètiques, on la paritat estigui al capdamunt. No deixa de ser una mica sarcàstic que, en un àmbit on el maquiavel•lisme té premi, es vulgui fer creure que fer quadrar les llistes, per mantenir les formes i respectar les quotes establertes, sigui senzill, pacífic i exempt de polèmiques aferrissades. No obstant, ni que fos veritat que mantenir la paritat no és cap problema, no es pot ignorar que en molts  altres nivells de l’administració pública, i no parlem ja de l’empresa privada, continuen sent impresentables les diferències més o menys dissimulades en competències i en sous segons se sigui home o dona. La igualtat de gènere, per tant, no hauria d’entrar amb el calçador de la paritat vergonyant, sinó sota el paraigua del respecte a la capacitat i la responsabilitat de qualsevol persona pel simple fet de ser-ho, sense barrejar-hi el gènere per res. I, al meu entendre, les dones haurien de ser les primeres que n'haurien de passar de la paritat i els ciutadans, en general, no confondre paritat amb progressisme. A tot arreu s'hi ha de poder arribar siguis home o dona, pels teus mèrits no pels teus gens.