De petit em van
ensenyar que no deixés per demà, allò que podia fer avui; però, es veu que la
lliçó no tothom la va trascolar massa bé, i més aviat ganduleja a l’hora de fer
allò que toca, quan toca. I és que fer el que convé quan toca, generalment és
incòmode, desagraït i no satisfà tant com marejar la perdiu. Per aquesta raó,
tantes vegades hem de lamentar no haver pres la decisió adequada en el moment
just. Quantes coses ens haurien anat d’una altra manera si, sobretot els que
podien prendre decisions amb el poder a les mans, no haguéssim fet el ronsa per
comoditat o per covardia? Per desgràcia, la història que tot ho relativitza,
palesa com n’és de difícil refer-se de les conseqüències de no haver actuat sense
contemplacions quan era necessari. Sense anar més lluny, si sobre la bombolla immobiliària
i la crisi financera que va originar després, s’hagués dit tota la veritat des
de bon principi, s’hi hauria trobat remei enlloc de trampejar la situació amb
mentides i cataplasmes.
Quan volem esbrinar les causes de la manca de reflexos i de múscul d’alguns governants,
dispersos en moments clau, sempre ens topem amb la mateixa evidència: dient la
veritat crua i nua es corre el perill de perdre el poder, la menjadora i el
prestigi social. De manera que resulta més fàcil emborratxar la parròquia amb
frases fetes i jocs de mans enrevessats, per amagar la trista realitat. Això no
pot passar ara, en el gran debat que ha encetat la manifestació de l’11 de
setembre. Perquè mai el somni nacionalista ha estat més a prop de ser possible
que ara, la història tractaria molt malament els líders que haguessin deixat
perdre aquesta oportunitat, enterbolint la realitat per l’ànsia de declarar la
independència sense perdre pistonada. Per tant, el que toca es explicar al poble
que el dia després no tot seran flors i violes, i que els sacrificis no s’hauran
acabat. Perquè si això no es diu ara, que és quan toca, demà no hi haurà gent
disposada a no arronsar-se i seguir endavant per superar tots els trencacolls que
ens trobarem pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada