CARTA AL VENT
Dissabte passat, els botiguers de Manresa varen
assajar un experiment per a desvetllar un comerç ensopit: Shopping Night se’n
diu d’aquesta fórmula dinamitzadora, importada d’altres indrets on ha donat
resultat. Manresa és una ciutat històricament reeixida des de temps reculats com
una plaça forta del comerç, en una extensa zona d’influència a la Catalunya central. Per aquesta
raó els seus botiguers hi tenen el cul pelat trampejant periòdicament èpoques
de vaques flaques, de les quals sempre se n’han sortit a copia de geni,
murrieria, sacrifici i seny. Possiblement sigui la crisi actual una de les pitjors
que li ha tocat viure al comerç; però, malgrat passar-les magra, els botiguers encara
no pensen tirar la tovallola per molt que se’ls hi arronsi el melic veient el
panorama. Alguns d’aquests que no volen rendir-se són segones o terceres
generacions d’aquells comerciants de tota la vida, que havien après a subsistir
empescant-se totes les iniciatives de l’auca i fent sempre bona cara, seguint
l’exemple, entre d’altres, del vell i incombustible senyor Jorba que no permetia
que cap client marxés del seu magatzem desenganyat, per no haver trobat el que
volia comprar. Això del Shopping Night – no tancar fins a mitjanit, oferint espectacle
al carrer i ofertes interessants a l’interior -, semblava una bona idea i, de
fet, s’hi varen adherir un centenar d’establiments situats al rovell de l’ou de
la ciutat.
El temps no va acompanyar gaire perquè va ploure tot
el dia i la temperatura era desplaent; no obstant això, els botiguers es varen
quedar al peu del canó i no baixaren les persianes seguint el guió previst, i
els consumidors de mica en mica varen omplir botigues i carrers per participar
de la festa. Fins i tot Sant Pere va donar-los un cop de mà, admirat pel seu
entusiasme i va manar els núvols que estronquessin la pluja i deixessin que la
vetllada transcorregués en pau. Tot anava, doncs, sobre rodes fins que als vols
de mitjanit van aparèixer inspectors de treball disposats a aixecar acta de
possibles infraccions en la contractació de dependents. Quan me’n vaig
assabentar, la primera reacció davant tanta diligència va ser felicitar-me de
tenir al servei de la legalitat, un cos d’inspecció tan eficient i eixerit que
vetlla les 24 hores que ningú es passi les normes pel forro. Ja ho va dir el
president Mas, quan formava el seu govern, que nombraria per ocupar les
conselleries “als millors”; a fe de Déu que el conseller Mena fa a consciència
la seva feina, enviant una eixam d’inspectors a empaitar, si convé de matinada,
presumptes infractors amb les mans a la massa. És la manera d’enxampar economia
submergida in fraganti. Tot plegat em semblaria bé, si no fos que en concret el
numeret de la inspecció a Manresa fa pudor de socarrim.
Els dirigents dels botiguers, esclar, no entenen pas que
la visita dels zelosos inspectors fos un bon exemple d’eficiència
administrativa, sinó més aviat una gratuïta demostració de “mala bava”. I, és
clar, quan hi penses detingudament també arribes a la conclusió que no feia
falta passar el rasclet al comerç manresà, precisament en una nit tan especial,
quan els botiguers pretenien fer un acte d’afirmació de la seva autoestima i de
resistència activa enfront de la crisi; en definitiva, una crida valenta al
optimisme amb la complicitat dels ciutadans consumidors que, sense tenir-ne cap
necessitat d’anar a comprar a aquelles hores de la nit, varen sortir al carrer
per donar suport a una colla d’emprenedors que es resistien a entonar el
gori-gori, malgrat els hi caiguin garrotades a tort i a dret. Francament, els
inspectors se’l podien estalviar el numeret d’aixafar la guitarra tan
inoportunament. Suposo que anaven per lliure i es tractava d’una actuació
espontània, perquè si el conseller Mena n’estava informat de la cacera, ja ni
hauria per llogar-hi cadires!
Són recurrents les queixes, formulades des de tots
els àmbits de la societat civil, reproduïdes sovint amb tot el ressò mediàtic
per polítics de primera fila, sobre la discriminació positiva entre la pressió
inspectora – fiscal i laboral – que han de suportar les empreses i comerços
catalans, en comparació amb els d’altres bandes del territori que em callo, per
allò de no senyalar amb el dit que és tan lleig. La repassada nocturna a
Manresa el passat cap de setmana palesa que potser quelcom hi ha de veritat en
aquestes denuncies de persecució recaptatòria. I no dic que no s’hagi d’actuar
amb picardia en aquesta feina d’inspecció per obtenir resultats, però no sempre
el fi justifica els mitjans i, sobretot, s’ha de tenir el senderi d’adonar-se
quan es pixa fora de test.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada