PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE LA CONVENIÈNCIA DE BUIDAR EL PAP SOVINT

            Guardar-se les opinions, els retrets, les “coses” en general a dintre, sembla que no és aconsellable ni per a la salut, ni per a l’equilibri. Aquelles persones que tot allò que els dol o els hi suposa un greuge s’ho guarden al pap, a la llarga acumulen un racó de ressentiments que acaba agrejant-los el caràcter. Hi ha gent, tots en coneixem algun exemplar, que es vanten de mossegar-se la llengua abans de debatre una opinió, un gest o un capteniment que no els hi agrada o els ofèn, i que n’estan convençudes d’actuar com cal resignant-se a no aclarir mai allò que els molesta. I això passa en tots els àmbits de la vida quotidiana, en la feina, en les estones de lleure amb els amics o amb la pròpia parella. Però aquestes actituds discretes no sempre obeeixen a timidesa o submissió, que dintre de tot encara es podria dispensar. El problema són aquelles persones que d’aguantar-se el que pensen, encara que es morin de ganes d’expressar-ho, en fan virtut; no adonant-se que en comptes de sentir-se millor estan farcint un racó que els consumeix per dintre i que, quan el vomitin esquitxarà tothom que es trobi a la vora, hi tingui o no res a veure.

            Per aquesta raó, jo sóc dels que defenso que cal aprendre a buidar el pap sempre que convingui, sense fer-ne un gra massa. Manifestar la disconformitat amb allò que es diu o es fa i que ens molesta, és un exercici d’higiene i una aposta per a la bona convivència, sempre que les discrepàncies no s’expressin a tall d’arrancar naps o a batzegades. He observat que molta de la gent que no parla quan toca, no poden amagar un posat de frustració, per molt que vulguin emmascarar-la o dignificar-la creient-se que es tracta d’una tècnica d’autocontrol o, simplement, de posar en pràctica la mortificació cristiana. Estic convençut que posant-se un tap a la boca per sistema, per allò de no discutir, en realitat palesen una personalitat insegura que, en el fons, es retreu per por que els seus arguments a favor o en contra “cantin” o no siguin prou brillants. Si creéssim de veritat que parlant la gent s’entén, no buidaríem el pap més sovint i amb tota naturalitat?