L’amnistia fiscal, això que es va vendre per
part de l’executiu central com la mesura estrella per quadrar els números a
final d’any, va de mal borràs. Dels 2.500 milions d’euros que fent el compte de
la lletera pensaven recuperar, un 10% dels capitals evadits, només n’han
ingressat a caixa xavalla, una mica més de 50 milions. Qualsevol pagès comptant
només amb els dits de la mà, titllaria aquest fracàs d’una vergonya, però el
ministre Montoro que és tot un catedràtic d’hisenda té una altra teoria: no
pensa que el problema sigui que els evasors que no es penedeixen de la seva
insolidaritat, sinó que ell i els seus escolans no han sigut prou generosos amb
l’esquer. Per aquesta raó, tornen a llençar l’ham amb carnassa més llaminera.
Quan es denuncia que
els grans patrimonis obren societats a l’estranger amb l’objectiu indiscutible
de pagar menys impostos, de què estem parlant? Se suposa que darrere d’aquestes
societats, a més a més dels hàbils enginyers i banquers que les han bastit, hi
deu haver contribuents espanyols amb noms i cognoms. Hisenda ignora o no
sospita qui són? O només fa veure que no ho sap, perquè són més dels que diuen
i voldrien? És que són intocables o invisibles aquesta llei d’evasors?
Francament, si jo fos el senyor Montoro, el que em trauria el son no seria l’estira
i arronsa per repescar els capitals evadits els últims anys, sinó constatar que
cada dia se’n fugen més per la porta del darrera, deixant en ridícul els
inspectors que cobren per a impedir-ho. La majoria dels ciutadans no podem evadir
res, perquè treballs tenim per arribar a final mes; per tant, la recerca queda
limitada a un cercle selecte i molt determinat. Ara que sembla que inversors
estrangers estan acaparant propietats immobiliàries no seria, per exemple, el
moment de modificar a l’alça el règim fiscal als habitatges propietat de
residents estrangers en països transparents en qüestions financeres,
penalitzant als residents en paradisos fiscals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada